EL PULGARCITO SALVADOR

El Salvador és conegut com el “pulgarcito” de centreamèrica per la seva petita superfície. Una altra de les característiques d’aquest país és que és el més densament poblat de tot llatinoamèrica, amb una població total que ronda els 7 milions.

Durant els anys 80, El Salvador va patir una guerra interna molt crua coneguda com la Guerra Civil del Salvador. El fet de ser una guerra recent fa que la població encara ho tinguin molt present i es faci notable en el patiment de la gent més gran i en l’alta taxa d’emigració (principalment a Estats Units) que pateix el país.

La nostra estada ha estat curta però intensa, en una setmana hem tingut temps de traspassar tot el país de sud a nord, visitant l’interior, el Pacífic i el nord. No hem sentit por de cap tipus i la gent és ben amable i agradable. Corroborem una vegada més que els mitjans de comunicació fan molt de mal. Si que es veritat que és un país amb organitzades bandes criminals conegudes com “Las Maras”, però localitzades molt específicament en punts del país i, fins i tot en molts indrets del món.

Nosaltres estem molt contents d’haver passat per El Salvador, que en un principi el volíem passar de llarg i, al apropar-nos ens sabia greu saltar-nos una part tan bonica de centreamèrica.

TAZUMAL

Tazumal ha estat la última visita salvadorenya i el primer contacte amb la cultura maya. Hem parat al poble de Chalchuapa tan sols per poder iniciar el nostre recorregut arqueològic.

Tazumal és un escenari d’importants restes d’un assentament maya que va existir al voltant dels anys 100-200 dC. Significa “Piràmide on es consumien les víctimes” en idioma Nahuat. L’estructura mesura 23 metres d’altura i consta de 12 plataformes.

A Tazumal s’hi troba la pedra de les victòries, un monolit d’influència olmeca que presenta quatre petroglifs en cadascun dels seus costats.

També hi ha un petit museu on es pot observar Xipe-Totec, déu de la fertilitat i la guerra en la mitologia azteca que significa “Nuestro Senyor Desollado”.

Aquestes dues troballes van ser les més importants de la zona de Tazumal.

Seguirem al camí dels mayes, que ens portarà a creuar una frontera més en direcció Hondures. 

Pedra de les victòries

Xipe-Totec

CONCEPCIÓN DE ATACO

Ja som al nord del país, Concepción de Ataco és on decidim fer una petita parada. Un poble acolorit que llueix per les seves boniques façanes pintades en la majoria de cases. Els carrers són empedrats i l’aire ja torna a ser frec i agradable. Des del mirador hem pogut tenir una bonica vista del poble i hem acabat el dia assaborint unes delicioses “pupusas”, tan típiques en la gastronomia salvadorenya.

Una de les perles d'Ataco

Pupusas

LOS CÓBANOS

No podíem passar per El Salvador sense veure una posta de sol al Pacífic. Això és precisament el que vam fer la primera nit a Los cóbanos. Realment la costa del Salvador és un lloc increïble per presenciar la marxada del sol.

 Los cóbanos és un poblet amb una bonica platja caracteritzada per ser l’únic lloc del Pacífic centreamericà amb formació de roques volcàniques aïllades i, degut aquest fet, fa que l’abundància de corall sigui molt notable.

Aquesta zona del país, forma part d’una reserva natural, amb la importància de ser un medi òptim per diferents espècies de tortugues marines que arriben cada any a pondre centeners d’ous. Durant aquesta època i fins a finals de febrer, alliberen les últimes cries al mar. Nosaltres estem molt feliços d’haver tingut l’oportunitat de presenciar de ben a prop l’eclosió d’una nidada. De cada posta (que sol ser d’un centenar d’ous) tan sols n’arriben a adultes un petit percentatge. Sembla impossible que unes criatures tan petites puguin convertir-se en uns essers tan grans i pesats. Aquesta era una de les coses que teníem pendents en aquest viatge, missió complerta!

ALEGRIA

Després d’un mes, sortim de Nicaragua en direcció El Salvador, havent de traspassar durant tres hores Hondures. Primera vegada que estem a tres països en un dia. Ens aixequem a les cinc del matí a León i, després d’agafar set busos, de passar quatre vegades per migració dels respectius països i fer onze hores de trajecte, decidim fer una parada al poble d’Alegria, ja al Salvador.

Alegria és un poblet de muntanya molt petit, molt visitat pel turisme nacional i on la calor durant la nit ja no és tan notable degut a la seva altitud (1300 m.s.n.m), respirant un aire frec i agradable. A dos quilòmetres del poble s’hi troba la “Laguna de la Alegria”, coneguda també com “La esmeralda de América”, visita obligada i que hem pogut realitzar el matí següent de la nostra arribada. Aquesta llacuna, que es troba situada a l’interior del cràter del volcà Tecapa, ens ha fascinat per l’intens verd turquesa que llueix la seva aigua degut a l’alta quantitat de sofre que conté i, que no deixa desenvolupar cap forma de vida en el seu interior.

Ha estat una visita que, sense voler (ja que no teníem previst fer aquesta parada), ens ha resultat molt positiva. Un lloc molt aconsellable de visitar!

Laguna de Alegria