SAN BLAS

Entrem ja a Panamà, però abans d’arribar a Ciutat de Panamà, no ens volíem perdre les Illes de San Blas, ja que ens havien dit que no anar-hi, era gairebé com anar a París i no visitar la Torre Eiffel o, com visitar Barcelona i no veure la Sagrada Família.

San Blas, consta d’un conjunt de 370 illes paradisíaques,on tan sols una cinquantena estan habitades pels indígenes Kuna, i la resta són illes desertes on aquests indígenes en tenen el domini. Aquest arxipèlag junt amb la part de continent més propera a les illes s’anomena la comarca Kuna Yala i és ”semi independent” a la resta de Panamà, ja que tenen el seu propi idioma, vestimenta, lleis, etc. Els Kuna tenen molta història, ja que els seus avantpassats, van arribar d’Equador i Colòmbia durant la conquesta espanyola i, van trobar refugi en aquesta bellesa natural. Ells viuen en petites illes, ocupant-les amb les seves cases típiques de palla en tota la seva superfície i formant una societat matriarcal, on dominen les dones (que porten tota l’economia) fins a tal punt que, quan neix una nena es fa una gran celebració. Fins fa poc no tenien moneda, vivien dels ”trueques” entre els habitants de les diferents illes, essent la seva moneda de canvi el coco (de la palmera). Ara, ja s’han adaptat al món modern i usen el dòlar per tot. Aquesta va ser la part que no ens va agradar, ja que si visitaves alguna de les illes els havies de pagar, si els feies fotos havies de pagar, si volies passejar amb una de les seves canoes de fusta pagaves, si.... Una societat tan arrelada als seus orígens, amb una manera de viure tan natural i rural, i per contra, amb una mentalitat tan moderna i globalitzada fa que perdi gran part de l’encant i l’autenticitat que un espera trobar.

Vam passar la primera nit acampant en una d’aquestes illes desertes (Isla Iguana), en la qual vam fer una foguera per cuinar i, vam construir una petita cabanyeta per refugiar-nos de la tempesta que s’apropava. Crec que l’Edgar ha vist massa “El último superviviente” a la tele i, ja us el podeu imaginar arreglant-se-les per dissenyar el millor resguard per la pluja. Va ploure tota la nit, i gran part del matí següent i , tot i que vam ser els que menys ens vam mullar, la cabanya no era a prova de bombes (encara que l’Edgar no ho vulgui assumir!).

Els dos dies següents vam allotjar-nos en un poblat Kuna, de nom Caledònia, on des d’allà vam fer varies sortides a pescar, fer snorkel i, a visitar dues illes més, en una de les quals hi vam arribar remant amb una de les canoes dels Kuna.

Ha estat una bonica experiència, envoltats del blau de les aigües del Carib i de la bellesa d’aquest conjunt d’illes, a més de poder compartir de ben a prop amb una de les cultures indígenes de Panamà.

"Isla Iguana"

El bunquer

Caledònia

Els Kuna

Llangosta i cargols per sopar