lunes, 18 de julio de 2011

LIMA


Hem arribat a la capital més poblada que hem visitat fins ara, Lima amb set milions d’habitants distribuïts al voltant de la costa. Aquesta gran ciutat és una mica trista, ja que poc dies hi surt el sol estant sempre de color gris, a més a més tampoc és una ciutat bonica de veure, ja que no té cap mena d’encant especial. Nosaltres tan sols hi hem passat un parell de dies perquè no volíem saltar-nos la capital peruana, però sincerament podíem haver-la passat per alt i no ens haguéssim perdut res de l’altre món!
Durant aquests dies a Lima, hem visitat la plaça d’armes, hem passejat pel centre de la ciutat arribant al barri xino, però a diferencia de la resta de països que hem visitat, Lima és la ciutat més cara de Perú, on els menús et surten al doble que a qualsevol altre ciutat i tot esta bastant més car que a la resta.
Marxem de nou cap a les altures, a veure la famosa cordillera blanca!



La Plaza de Armas amb la Catedral de fons
La Plaza de Armas
La catedral


La calle Unión, la zona comercial
Al barri Xino de Lima
El Palau del Virrei del Perú

martes, 12 de julio de 2011

PARACAS


A Paracas hem tornat a veure l’enyorat mar, tan sols entrar ja podíem olorar la sal i la brisa típica d’un poblet de costa i, tot i que el clima era fresc, ens va servir per saciar-nos d’aquella set que dúiem per veure’l!
Vam decidir de fer parada a Paracas per poder visitar les illes Ballesta, un munt de roques apilades que formen part de la Reserva Nacional de las Islas Ballestas, i que són preuades per la gran quantitat d’espècies d’ocells que hi conviuen i que hi defequen, produint l’anomenat guano, que l’extreuen cada cinc a vuit anys 150 homes durant quatre mesos, acumulant-ne 60 o 70 cm i dedicant-lo a adob per l’agricultura. A més d’aquestes aus, també hi conviuen llops marins i pingüins, fent d’aquestes terres isolades una meravella per tots els turistes.
El segon dia vam fer una llarga caminada al voltant de tota la Reserva Nacional de Paracas, una gran superfície desèrtica protegida plena de platges bellíssimes i de dunes entre platja i platja. Vam arribar de la caminada fets caldo, però havent vist un munt de penya segats, dunes, ones i fins i tot, una platja d’arena vermella a causa de l’erosió d’una roca volcànica.


El candelabro

Pingüins de humboldt

Islas Ballestas





Reserva Nacional de Paracas



La Catedral





Playa Roja


lunes, 11 de julio de 2011

ICA


A Ica hem passat tres dies a casa del Luis, un peruà molt hospitalari que ens ha fet l’estància d’allò més acollidora. Ica és important pel que fa a la cultura de la vinya. La ciutat té més de quinze bodegues i nosaltres n’ hem visitat una de molt artesana, on hem pogut fer cata de vins i de pisco (beguda típica peruana de 40 graus d’alcohol). Per nosaltres, acostumats als vins de les nostres terres, ens ha sobtat el gust dolç dels vins autòctons d’aquesta zona (el borgoña i el quebranta) i del pisco en podem dir que és un bon destil·lat per fer barreges amb varies fruites com el maracuya, la llima...
També hem visitat un petit oasis molt a prop de la ciutat anomenat Huacachina, envoltat de dunes de més de 300 metres d’altitud on es pot admirar la immensitat del desert i passar una estona relaxant i amena assegut damunt la cresta més alta.
Pròxima destinació Paracas, on per fi després de més de quatre mesos ens retrobarem amb el mar!


Celebrant Sant Edgar amb un Freixenet

Bodega Lazo

A les dunes de Huacachina

L'oasis de Huacachina





Ica

jueves, 7 de julio de 2011

NAZCA I LES LINIES

Nazca és un poblet petit, on l’únic atractiu són les famoses i misterioses Línies de Nazca, una sèrie de 36 dibuixos distribuïts al llarg d’una gran esplanada de desert i que formen des de línies simples fins a dibuixos ven curiosos. El Lluís va sobrevolar la zona podent gaudir de les vistes de les figures des de l’aire, l’Edgar  jo ens vam conformar pujant en un petit mirador d’on s’observaven dues d’aquestes imatges. Tot i que encara esta sent un gran enigma la resposta a cadascun dels rars dibuixos, se sap que provenen de les cultures d’abans dels inques (preinques) i estan sent objecte d’estudi per molts arqueòlegs. Tant les línies com els dibuixos tenen una dimensió exagerada, i no és difícil adonar-se de la perfecció en què treballaven aquells personatges del passat.
Hem abandonat ja les altures que fins ara ens acompanyaven per arribar per fi, a 600 metres d’altitud i on ara cada cop estem més a prop del mar que fa més de quatre mesos que no veiem!



Les mans

L'arbre


L'astronauta

El mono

El colibrí

Les ruïnes de Cauachi


Momies saquejades


Al bar Kunnay