Ja sóm a Mèxic! Tan sols veure el cartell de “Bienvenidos a Mexico” ja tenim la sensació d’haver complert un somni, el de recórrer des del que s’anomena la fi del món (La Patagònia) fins a Mèxic, ja que Cuba és la cirereta del pastís.
L’alegria va ser suprema quan vam ser conscients de que, després del munt de quilòmetres realitzats, hem sigut ferms als nostres objectius. De vegades ens en sortim!
L’alegria va ser suprema quan vam ser conscients de que, després del munt de quilòmetres realitzats, hem sigut ferms als nostres objectius. De vegades ens en sortim!
-Som a Mèxic. Ho hem aconseguit!!!
Aquestes van ser les primeres paraules que van sortir de les nostres boques. Aquí pengem un vídeo amb la cançó que tararejàvem els primers minuts que vam creuar la frontera juntament amb les imatges que s’ens repetien dins les nostres ments.
La veritat és que no teníem previst entrar tan ràpid a Mèxic, però tothom ens havia aconsellat visitar San Cristobal de Las Casas i, aprofitant que Palenque (ruïnes mayes molt famoses) estaven a prop i que podíem adaptar-nos aquesta ruta a la nostra ruta inicial, vam decidir avançar una mica el pas per poder visitar una mica l’estat de Chiapas (on es troben els atractius turístics abans esmentats). A més, Chiapas és l’estat més barat de Mèxic, motiu que va provocar la nostra última decisió.
Així que acomiadant per una setmana Guatemala, i dic una setmana perquè a Mèxic has de pagar una visa a la sortida de 296 pesos mexicanos (uns 20 euros) si t’extens més de set dies. Per tant, entrem a Chiapas a fer-hi una curta visita. Cal esmentar que anant cap a la frontera, vam presenciar el despreniment d’una muntanya davant mateix del nostre bus, que va provocar una cua de cotxes amb una espera aproximada de tres hores fins que la pala vingués a netejar la carretera, fent que haguéssim d’agafar les nostres motxilles i emprendre camí fins aconseguir que un “pic up” ens recollís al darrera amb deu persones més fins a La Mesilla (població fronterissa).
Aquí es diu que centreamèrica acaba a Guatemala i que Mèxic ja forma part de nordamèrica, i si en alguna cosa es fa notable és en que les coses ja semblen molt més civilitzades (amb això no vull dir que siguin millors, simplement que l’ordre es mostra amb més evidència). Els chicken bus (bus pollastre en català, quan hi puges deixes de qüestionar-te perquè els anomenen d’aquesta manera) han desaparagut i tornen els busos còmodes, espaiosos i nets que hi havia a Xile, els preus també es fan més notables i la gent actua d’una manera una mica més... civilitzada crec que seria la paraula.
Arribem a San Cristobal a les cinc de la tarda. El Daniel ens acull al seu bonic piset. Descansem després del llarg i dur viatge i l’endemà fem la primera visita a la ciutat. Després de dues hores de passejar, ens sentim contents d’haver pres la decisió de passar uns dies en aquesta regió. Ens encanta la ciutat i molt ràpid ens acostumem a l’ambient que s’hi respira. San Cristóbal és la ciutat més visitada i cosmopolita de tot l’estat de Chiapas, amb un munt de coses per fer i per visitar al seu voltant. Esta considerada la ciutat més màgica de Mèxic i, és una altre dels llocs on desfaríem les maletes i ens quedaríem a passar-hi una bona temporada!
A l’inici teníem previst fer-hi un munt d’excursions, però la veritat es que San Cristóbal ens ha atrapat tan, que al final han anat passant els dies i ens ha faltat temps per veure els seus voltants.
Després de quatre dies, marxem a Palenque corrents a passar els últims dos dies mexicans. Ara ja hem assaborit part d’aquest gran país i d’aquí uns quants dies tornarem per conèixer el seu màgic Carib.
 |
| Aquí els anomenen "Bochitos" i n'està ple |
 |
| Catedral de San Cristóbal |
 |
| Arco-Torre del Carmen |
 |
| Templo Santa Lucia |
 |
| Templo de San Francisco |
 |
| Templo de Santo Domingo |
 |
| Templo de Guadalupe |
 |
| Frijoles de tots colors |
 |
| Chiles |
