GUATEMALA, CORAZÓN DEL MUNDO MAYA

Guatemala significa “lugar de muchos arboles” en un dialecte maya. És un altre dels països, juntament amb Bolívia, que pots presenciar més la cultura indígena, ja que compta amb un alt nombre de població maia. Els guatemalencs són anomenats també “chapines”, provinent d’una antiga fabrica de sabates originaria del país que es deia “las chapinas”.

Hi hem passat vint dies de manera intermitent. Els primers dotze dies els vam passar a la part oest de Guatemala i ens va encantar. Retrobar-nos amb les altures i la bonica cultura del altiplà, tornar a veure els vestits tradicionals d’aquestes zones, observar el llac Atitlán des de la terrassa de l’hostal, visitar la romàntica Antigua i conviure amb una família chapina ha estat una gran experiència. La segona entrada al país ha estat per visitar-ne la part est i, la veritat no ha estat tan encisadora, no tan per els paisatges ja que Semuc Champey i Tikal són dues parts del país que valen la pena de visitar, sinó més per la gent d’aquests indrets. En la major part del llocs on hem estat ens han mirat més com si tinguéssim cara de dòlar que no pas de persones i la major part de conversacions amb els turistes han estat per explicar les estafes que t’intentava fer la gent local. En quin moment hem deixat de ser persones per convertir-nos en objectes materials? La veritat ens ha desagradat molt haver d’anar pendent de que no et colin cap quetzal (moneda de Guatemala) més per ser un pobre turista. Sort que sempre trobem gent bonica i aprenem a moure’ns demanant els preus verdaders tres vegades a diferents persones perquè no te la fotin!

Deixant de banda aquests petits detalls, és un gran país per descobrir i gaudir. L’idioma oficial és el castellà, però conta amb 23 idiomes mayes distribuïts arreu del país.

Abandonem el 12è país per trepitjar per pocs dies Belize i practicar el nostre spanglish!

EL REMATE-TIKAL

Recomanats per alguns dels viatgers que ens hem anat creuant, fem un stop a Flores. Des del moment que vam trepitjar aquesta ciutat (una illa totalment poblada, dins al llac Peten-Itzá i comunicada per un pont) ens vam adonar de que no era el que buscàvem. Teníem la sensació de que allò no anava amb nosaltres: casetes apilotonades, turistes estranys, l’aigua del llac estava bruta, no hi havia cap racó per relaxar-te, lloc de festa, preus cars... Tot això sumat a que no va parar de ploure des que hi vam arribar, va fer que passéssim una sola nit en aquest indret, dirigint-nos a l’endemà a “El Remate” (poble a l’altre extrem del mateix llac).

El Remate si que va fer diana amb el que teníem ganes de trobar-nos, un indret petit, envoltat de naturalesa i amb el llac davant mateix de l’hostal, per banyar-nos cada cop que sentíem que la calor feia caure gotes de suor per les nostres galtes. A més, la seva ubicació encara era més bona que la de Flores, ja que El Remate esta situat molt més proper a Tikal i també de la frontera amb Belize. Per tant, aquest cop si que la vam ven encertar!

Des d’aquí doncs, vam fer una sortida al Parc Nacional Tikal, el qual ens va semblar la millor de totes les zones arqueològiques mayes que hem vist fins ara, ja que, a més de ser una reserva cultural amb innumerables vestigis de civilització maya, també alberga una gran varietat d’espècies de fauna i flora. El Parc té una superfície de 16 Km² i en ell existeixen més de 4000 estructures i construccions. Les evidències d’ocupació del lloc es remunten aproximadament a l’any 800 aC. Va estar ocupada durant 1500 anys consecutius, raó per la qual li van donar un alt desenvolupament cultural, artístic, arquitectònic, urbanístic, matemàtic, astronòmic, agrícola i comercial. L’estructura principal i la més coneguda és “El Templo del Gran Jaguar”, que mesura 45 metres d’altura.

Vam llevar-nos a les cinc del matí per arribar al parc ven d’hora i aprofitar la bona hora per observar i escoltar la infinitat de fauna que hi habita. Així va ser com vam poder observar dues espècies diferents de tucans que tantes ganes teníem de poder observar. Una visita realment gratificant que, juntament amb el poble del Remate, van fer que acomiadéssim Guatemala de la millor manera.                                               
                               

Llac Peten-Itzá des de Flores

Llac Peten-Itzá des de "El Remate"

Posta a "El Remate"

El Gran Jaguar a Tikal

Templo de las Máscaras

Acrópolis del Norte

Templo V

El Mundo Perdido

Los 7 Templos

Vista Aèria des del Templo de la Serpiente Bicéfala

Els Coatis de Tikal

LANQUÍN

Encara no hem acabat amb Guatemala. Lanquín és un petit poble d’alta muntanya situat en una gran vall, famós per tenir una àrea protegida de nom Semuc Champey. Per aquesta àrea, hi circula el riu Cahabón, on els tolls d’aigua de Semuc Champey formen un pont sobre aquest riu. L’indret on l’aigua del riu entra s’anomena “sumidero”. El “sumidero” és on el riu s’amaga sota la terra i això és el que significa Semuc Champey en idioma Q’eqchi (idioma que parlen els habitants d’aquesta zona). El riu torna a sortir a l’exterior 300 metres més endavant. L’aigua que passa per sobre d’aquest pont, prové dels brolladors dels pics de les muntanyes, que ha anat desgastant les roques durant centenars d’anys fins a formar-ne aquests preciosos tolls d’aigua de color turquesa, que permet als seus visitants refrescar-se de la calor de la caminada.

Aquí a Lanquín, ens hem retrobat de nou amb la Mònica i l’Albert (la parella de lleidatans), amb qui hem fet la visita a Semuc Champey i, aprofitant que ha estat plovent tots el dies, hem passat tres dies d’armoria i tranquil·litat fent partides al monopoli i compartint llargues conversacions. Després d’aquests tres dies ja si que diem adéu a la gent de terra ferma, ja seguim camins diferents, i quedem en retrobar-nos de nou en terres catalanes d’aquí uns quants mesos més! 

De camí cap a Lanquín

On ens allotjavem

Semuc Champey

Amb l'Albert

Amb l'Albert i la Mònica

QUETZALTENANGO O XELA

Decidim fer una petita parada a la ciutat de Quetzaltenango, més coneguda com a Xela (antic nom de la ciutat en idioma maya), aprofitant que l’Edwin i la seva família ens permeten quedar-nos un parell de dies sota el seu sostre i que ens queda a prop de la frontera amb Mèxic.

Xela és la segona ciutat (després de Guatemala) més important del país. Es troba en una vall muntanyosa de l’altiplà a 2350 metres d’altitud que es fan notables durant les nits i a primera hora dels matins.

Quetzaltenango significa lloc de quetzals (au nacional de Guatemala) i, tot i que actualment en aquesta zona no es poden observar, antigament era el territori on convivien aquests ocells.

Tot i que la ciutat no té cap encant particular, hem aprofitat per fer les típiques gestions que comporten l’entrada a un nou país (canvi de moneda, organitzar-nos el recorregut, actualitzar el blog...) i fins i tot hem tingut temps de desplaçar-nos una hora de la ciutat per visitar la “Laguna de Chicabal”.

Ens acomiadem temporalment de Guatemala per fer una entrada intermitent a la regió de Chiapas, Mèxic. 

Teatre municipal

Iglésia San Nicolás

Laguna Chicabal

Sopant truita amb l'Edwin i tota la familia

SAN PEDRO LA LAGUNA - LLAC ATITLÁN

Atitlán és el nom del llac que envolten dotze poblets que s’anomenen com els dotze apòstols (Santiago de Atitlán, San Pedro La Laguna, etc.). A més, el custodien tres volcans diferents, l’Atitlán, el San Pedro i el Tolimán. Un lloc increïble per relaxar-se i gaudir de les meravelloses vistes que s’observen en l’anomenat també llac dels set colors.

L’origen d’aquest llac és força misteriós, però la idea més realista és que el llac és un vell cràter mort.

Em tornat a les altures a San Pedro La Laguna, un poble a 1500 m.s.n.m amb 13.000 habitants i on es parla el zutuhil. Aquí hem pogut presenciar més concretament la vida a l’altiplà i els grans lligams amb cultura Maya. Cada població de les que envolta el llac vesteix d’una manera diferent i parlen variants dialectals d’aquesta llengua.

Hem compartit la nostra estada amb una altra parella de catalans (aquest cop de terres lleidatanes), l’Albert i la Mònica, amb qui hem intercanviat informacions del viatge i hem passat moltes boniques estones. Els catalans estem per tot el món!

Llac Atitlán

San Pedro i el volcà San Pedro

Amb l'Albert, la Mònica i la parella de coreans