TU, JO I DOS BITLLETS D'ANADA A XILE: febrero 2011

domingo, 27 de febrero de 2011

"LA NOCHE VALDIVIANA"

“La noche Valdiviana” és la festa més important de Valdivia. Es reuneixen milers de persones d’arreu del món al voltant del riu Calle-Calle, en el que aquí anomenen “La Costanera”, i fan desfilada de barques guarnides amb tota mena de llums i colors!Un cop feta la rua, s’escolleixen les més originals. Per acabar la festa es fan els focs artificials, on observats des del cantó del riu s’absorveix tota la seva ballesa.

Nosaltres, com a valdivians transitoris, no ens volíem perdre una nit tant màgica com aquesta!

CHILOÉ

Queralt, Carlos, Pamela, Maria, Julia, Cris i Edgar

Chiloé és una gran i plujosa illa de 9000 km². Nosaltres hem tingut la oportunitat de poder recorrer-la de punta a punta. Hem estat 5 dies allotjats a casa d’una genial parella (el Carlos i la Julia) de “couchsurfers” a Quellón, la població més al sud de tota la illa. Durant aquest viatge ens han acompanyat la Maria, una madrilenya que vam conèixer durant el nostre viatge a la Patagònia, la Cris, també madrilenya i amiga de la Maria, i la Pamela, amiga de Valdivia.

La cabanya on ens allotjavem

Inici o fi de la carretera Panamericana

Tots cinc hem pogut disfrutar dels costums i les tradicions més típiques de la illa dels “chilotes”, com poden ser els “choritos” i el “curanto al hoyo”, a base de marisc i carns fumades, acompanyats dels balls i les cançons més tradicionals.

Durant els cinc dies hem descobert l’art de viatjar a cost zero, mitjançant el que tots anomenem “fer dit”. Tan sols aixecant un dit ens hem mogut de sud a nord i d’est a oest. Així ens han transportat al llarg de més de 500 km, en cotxe, al descobert darrera d’una camioneta, i fins i tot, tancats dins d’un camió.

Ha estat un viatge molt divertit, passejant per antigues catedrals de fusta patrimoni de la humanitat de Chonchi i Castro, per la típica construcció de les cases de Castro de nom “palafitos”, pel Parc Nacional de Chiloé i pels voltants de diverses llacunes paradís d’aus migratòries.

Catedral de Chonchi

Interior de la catedral de Castro

Catedral de Castro

"Curanto al hoyo"

"Curanto"

L'art del Curanto

Pont penjant a la illa Lemuy

Una estona de descans

Oceà Pacífic

"Palafitos" de Castro

Transportats a l'airet de la matinada!

miércoles, 16 de febrero de 2011

TROBADA DE COUCH A CABURGUA

Hem passat tres dies a Caburgua, on es feia una trobada de couchsurfers.

Dissabte al matí, juntament amb la Carola, l'Angelica i el Pato (couchsurfers valdivians) ens vam dirigir a l'event. Allà vam poder coneixer diferents couchsurfers d'arreu de xile, a més d'haver-hi gent de Suècia, Estats Units, Irlanda, Israel...

Altres anys arribaven a la trobada un centenar de persones de tot el món. Aquest any erem una vintena, ja que dissabte va ploure tot el dia i molta de la gent va preferir deixar-ho per un altre moment.

A la nit, aprofitant que continuava plovent, vam decidir anar a unes termes nocturnes i disfrutar de la sensació de banyar-te sota la llum de la lluna i amb el contrast de la pluja i l'aigua calenta!

Diumenge vam gaudir de la platja de Caburgua i Dilluns vam visitar el Parc Nacional de Huerquehue, on vam fer una caminata de 5 hores entre llacs i Araucaries.

Termes nocturnes "El Pozón"

"Playa blanca" a Caburgua, amb la Carola, l'Angelica i el Pato

Lloc de trobada i acampada

"Asado"

Compartint la vetllada a la voreta del foc

Parc Nacional Huerquehue

"Cascada del nido del Águila"

El bosc de Huerquehue amb les Araucaries de fons

"Lago Chico"

"Lago Tinquilco" amb el Villarrica de fons

sábado, 5 de febrero de 2011

LA FERIA

Parada de fruita i verdura

La Feria és el mercat d'aquí i és un mosaic de colors i gangues que es fa a diferents carrers de Valdivia els dimarts, dissabtes i diumenge. Aquí pots trobar tota mena de coses, des de fruita i verdura, fins a càmeras fotogràfiques i electrodomèstics varis. Nosaltres tenim el privilegi de tenir-la devant de casa els dissabtes, així que els caps de setmana que rondem per Valdivia, aprofitem per anar a comprar la fruita i la verdura a un preu molt assequible en comparació amb els preus que la venen als supermercats.

Parada de panís en el remolc d'un cotxe

Una altre de les característiques d'aquests mercats de carrer, és que es ven roba usada i altres artícles relacionats, i molts cops pots trobar coses que estan en molt bon estat a un preu d'or. Aquí també s'aplica el regateig i tot serveix per tal de comprar i vendre.

Com que d'aquí aproximadament un mes ja marxem de Valdivia en direcció a altres països veïns, i tant un com l'altre ens vam endur un fotimer de roba que no se ni com s'ens va passar pel cap, doncs hem decidit aprofitar aquests mercats per vendre tot allò que ens puguem treure de sobre i així no carregar amb aquest pes, a més de poder treure'n alguna plata.

L'Edgar a vingut a treure el cap, però jo i la Edith (la propietaria del nostre pis) ens hem passat unes bones hores i ha valgut la pena, ja que n'hem tret una bona pessigadeta! Amb més de quatre mesos aquí hem adquirit el millor de la cultura xilena

Amb la Edith venent gangues

Nosaltres i l'Apolo, el company de pis més pelut

La veritat és que es ven entretingut rondar per aquests carrers plens de gent de tota mena i de paradetes de fins a lo més absurd que una persona pot vendre. A més si t'estas parat pots contemplar un munt d'espactacles de carrer i disfrutar del so de moltes de les fantàstiques músiques que els artistes d'aquí t'ofareixen!

Bé doncs quan tornem cap a casa ja veieu que tornarem ven pelats, sense diners i sense roba, però fins llavors encara queda molt per recòrrer i la roba ja no serà el nostre impediment!

Espectale al carrer

martes, 1 de febrero de 2011

PANGUIPULLI -Primera experiència en el món dels sofàs prestats-

Ens hem iniciat en el món del couchsurfing i la veritat és que ha estat una experiencia genial!

Hem passat quatre dies a Panguipulli, un poble a pocs quilòmetres al nord de Valdivia, on la Carla i el Germán ens han acollit amb els braços oberts.

Panguipulli és un poblet encantador, on pots respirar pau i tranquilitat. El poble compta amb uns 30.000 habitants, pero la major part de la población és rural, així que es veu molt més petit del que representa el nombre d’habitants.

No hem perdut el temps, com és d’esperar en tot viatjer d’arreu del món, i hem volgut visitar les coses més embletmàtiques de la zona. Hem passejat pel poble, ens hem banyat a la platja, hem visitat el Parc Nacional Huilo-Huilo i ens hem relaxat sota les calentes aigües d’una de les moltes termes naturals que s’ubiquen en aquesta regió, ja que aquesta és una de les moltes zones de Xile que gaudeix de varis d’aquests paratges anti-estress, i com que nosaltres anem tant i tant estressats, no ens hem volgut perdre la sensació de purificació que et deixen quan per fi aconsegueixes surti d’aquestes piscines!

I bé, ara que ja coneixem el món dels sofàs prestats, o el que és el mateix, el món sense fronteres, us aconsellem de provar-ho, perquè a part de gaudir de l’estada a casa d’algú de la zona, et permet endinsar-te en la pròpia realitat de cada lloc i fer una simbiosis de coneixements i cultures d’una manera maravellosa! Ells han vitjat amb la ment per la nosatra Catalunya estimada i espero, algún dia, puguin fer-ho amb cos i ànima tal i com ens han permés fer-ho a nosaltres!

Una abraçada i mil gràcies parella per regalar-nos aquests 4 dies!