jueves, 23 de diciembre de 2010

BONES FESTES!


Aquest any passarem aquestes anomenades festes nadalenques molt lluny de tots vosaltres, però no per això vol dir que no hi pensem! 
Creiem que passariem el fi d'any amb pantalons curts i un sòl que badava les pedres, però acabarem entre glaceres, neus permanents i pingüins! si si si, una manera diferent d'acabar l'any i de començar-lo, a la Patagonia hi falta gent!!

Aixó doncs, com que som partidaris de que aquestes festes són consumistes, hem decidit fer-nos un regal molt més sentimental, que perduri per sempre!
 UN RECORD I MIL IMATGES PER COMPARTIR!

Que passeu uns dies amb tots aquells que més estimeu i amb família els que pugueu! La nostra esta lluny però la sentim aprop! i que tingueu un inici d'any ple d'amor i felicitat! i sobretot que aquest any 2011 els reis portin feina per tothom!

Una abraçada!

Entreu al següent enllaç que hi ha la nostra felicitació personal!








jueves, 9 de diciembre de 2010

PUERTO VARAS Y PUERTO MONTT

Hemos pasado un maravilloso fin de semana en casa de Pamela, en Puerto Varas. Llegamos el viernes, junto con Elisa. Allí ella y su familia nos acogieron con un cariño y una amabilidad extremos hasta el domingo.

Vista del Osorno de fondo.

A la izquierda el volcán Osorno y a la derecha el Calbuco.
Catedral de Puerto Varas.









Volcán Calbuco.


El viernes, Pamela y sus dos amigos (Cherri y Caro) nos enseñaron los locales nocturnos y hicimos nuestros primeros contactos con la ciudad.


                                          

El sabado ella y su familia (su mamá Sonia, su papá Beto y su hermano Javier), junto con Cherri y Caro nos llevaron a visitar los lugares mas lindos de la zona. De camino, pudimos gozar con distintas paradas en miradores y lugares típicos. En una de estas paradas tuvimos el placer de conocer de cerca a las famosas llamas chilenas, unos animales que nos fascinaron.



Visitamos la Laguna Verde, la cual tenia unos vigilantes peculiares pero a la vez llamativos, unos pequeños zorros. Estas lagunas le deben su nombre al increible color verde intenso que adquiere por unas algas presentes en el fondo.







La siguiente meta, fué el Volcán Osorno, hasta justo donde la nieve hacia su aparición. Durante este camino pudimos ver espectaculares vistas del Lago Llanquihue y todas las formaciones montañosas que lo rodean. También tuvimos la oportunidad de ver el Crater de la Burbuja, un hondo agujero a media ladera, por el cual había salido lava durante las últimas erupciones.








Panorámica del Lago Llanquihue.
Luego nos dirigimos a unos espectaculares saltos de agua, que tienen por nombre Los Saltos de Petrohué, donde el rio adquiere un llamativo color azul turquesa. Durante la ruta nos divertimos dándole a una pequeña cascada diferentes funciones que surgían de nuestra imaginación.




                                                                                                                                                                                    










Por último, fuimos a la Laguna de Todos los Santos, el cual alimenta de agua el rio Petrohué y donde se puede gozar de diversas perspectivas del volcán Osorno y las montañas que la rodean.


Por la noche se cenó paella, y nos regalaron canciones populares chilenas, Javier y Beto a la guitarra y Pamela y Sonia cantando. Con estos momentos nos pudimos acercar un poco más a la cultura del país.





El domingo amaneció sin las nubes que durante casi todo el sábado nos escondieron las maravillosas vistas de las cimas del Volcán Osorno, Calbuco y Puntiagudo. Así, con un espectacular dia de verano, fuimos a Puerto Montt, capital de la Región de Los Lagos, donde después del cansancio de un día intenso, paseamos por las artesanias de Angelmo, disfrutamos de una exquisita comida (Congrio, Chupe de haiba y seviche) y del centro de la ciudad.

Puede resultar extraño para la mayoria de la gente a la qué va dirigido este blog el cambio repentino de idioma, pero sin la hospitalidad y generosidad de esta familia Puerto Varina, no hubiésemos conocido y disfrutado de la misma forma, es decir tan agusto, como lo hicimos. Es por este motivo que creemos que se merecen un trozito de nuestro blog.





Millones de gracias por darnos la oportunidad de conocer un poquito mas vuestro diverso país y por hacernos sentir como en casa, aun estando a quilometros de distancia de ella en momentos como estos te da la sensacion de estar mucho mas cerca! sin duda quedamos en deuda con vosotros!


martes, 30 de noviembre de 2010

"ASADO Y CARRETE"








Aquest dissabte vam fer el nostre primer asado! ens vam reunir com a 40 persones dels tallers al Parc Saval (un parc per fer passejades i picnics). Vam menjar carnota de la bona fins tard i quan es va acabar la teca tots cap a casa la Jacquelline a seguir la festa! Allà vam fer "carrete" (és el sinònim a festa però en xilè) fins tard i el retorn a casa va ser directe al llit, tot passant-nos el diumenge dormint i de resaca!

sábado, 20 de noviembre de 2010

TALLERS A LA "U"



Aquests són els tallers que estic fent aqui a la universitat (o la "u" com li diuen ells), tractem temes de multiculturalitat, lideratge i desenvolupament personal. La veritat és que m'encanten les activitats que fem, aprenem d'altres cultures, d'altres maneres de pensar i en definitiva de nosaltres mateixos!
A la foto som, una noia india (Kanika), una italiana (Elisa) tot de xilens i jo.
No hem pensava que fos tant interessant però estic aprenent molt, i a més potser ens facilita la oportunitat de fer un intercanvi a d'altres països podent treballar mitjançant la organització que ho porta.

martes, 9 de noviembre de 2010

EL VOLCÀ VILLARRICA









Dilluns vam pujar al volcà Villarrica!
 El Villarrica és un dels pocs volcans actius i té 2800 metres d'altitud.
La veritat és que va ser brutal l'experiència! Hi havien 6 hores de caminata amb neu i gel + unes 3 hores de baixada. Jo (Queralt) vaig aconseguir fer-ne 4 de pujada ja que allà hem van dir que encara faltaven 2'30 hores per arribar al cràter i no hem veia gaire amb cor de seguir per després baixar sense energies. Així que com molta de la gent que a mig camí o abans es rajava, jo vaig decidir que a part de que havia de deixar de fumar com més aviat millor, ja hem sentia prou orgullosa de tot el que havia vist i les meves cames m'agrairien la decisió de baixar.
L'Edgar va continuar, junt amb la meitat del grup que quedava  per l'ascenció al cim. El problema va ser que no tots els cops que es decideix pujar s'arribar degut a les condicions meteorològiques, i és que aquest va ser un d'aquests casos. El vent bufava molt fort i en la direcció perillosa, ja que el volcà al estar actiu treu fum de sofre i és molt tòxic, així que el vent no va permetre arriba al cràter aquest cop i van arribar fins a gairabé una hora d'aquest. Diuen que de tots els cops que decideixen pujar arriben al cràter un 60% dels casos.
Ahir va ser un d'aquest 40% que ho va impedir.
Però bé si sóm optimistes així no em vaig perdre la riquesa de veure el cràter des de dalt! La naturalesa va decidir que si jo no podia veure-ho ningú podia fer-ho! si que és sàvia si ella!
Tot i així va ser una de les millors experiències de muntanya que he tingut puder caminar i  apropar-te a la punta d'un volcà que pot escaltar d'un moment a un altre!

OJOS DEL CABURGUA




Aquests són els anomenats "Ojos del Caburgua", uns salts d'aigua prop de Pucon. Has d'agafar un autabús a Pucon i fer 30 min. de trajecte per arribar fins allà.
També voliem fer unes termes però preferiem pujar al volcà i no teniem prou plata com diuen aqui per fer tantes coses! així que les termes per un altre dia!

VILLARRICA I PUCON



Aquest cap de setmana hem estat 3 dies a Villarrica i Pucon. Dos poblets a 2 hores i poc de Valdivia.
EL primer dia vam fer nit a Villarrica a una cabanyeta molt acollidora amb sofas i tele, que des que hem arribat a xile que no hem gaudit ni de sofas de ni de tele, ja que a casa nostra no gaudim d'aquests luxes!
La segona nit la vam passar a un hostal de Pucon. Pucon és un poble totalment turístic, famós per els mil esports d'aventura i muntanya que s'hi practiquen a més de les mil termes naturals que hi han.

jueves, 28 de octubre de 2010

RESERVA COSTERA VALDIVIANA (3a Part) "Los Colmillos de Chaihuin"




La tarda de diumenge la vam passar a Chaihuin, nom del poble on ens allotjavem. Chaihuin és un poble de poques persones però amb gent molt amable.
Les dues pedres de la primera foto surten del mig del mar i són els "Colmillos de Chaihuin". Diuen que s'assemblen a 2 ullals, però crec que s'ha de tenir una mica d'imaginació! També deuen el seu nom al color blanquinós que tenen degut a les cagarades dels ocells que reposen en elles!!