Dilluns vam pujar al volcà Villarrica!
El Villarrica és un dels pocs volcans actius i té 2800 metres d'altitud.
La veritat és que va ser brutal l'experiència! Hi havien 6 hores de caminata amb neu i gel + unes 3 hores de baixada. Jo (Queralt) vaig aconseguir fer-ne 4 de pujada ja que allà hem van dir que encara faltaven 2'30 hores per arribar al cràter i no hem veia gaire amb cor de seguir per després baixar sense energies. Així que com molta de la gent que a mig camí o abans es rajava, jo vaig decidir que a part de que havia de deixar de fumar com més aviat millor, ja hem sentia prou orgullosa de tot el que havia vist i les meves cames m'agrairien la decisió de baixar.
L'Edgar va continuar, junt amb la meitat del grup que quedava per l'ascenció al cim. El problema va ser que no tots els cops que es decideix pujar s'arribar degut a les condicions meteorològiques, i és que aquest va ser un d'aquests casos. El vent bufava molt fort i en la direcció perillosa, ja que el volcà al estar actiu treu fum de sofre i és molt tòxic, així que el vent no va permetre arriba al cràter aquest cop i van arribar fins a gairabé una hora d'aquest. Diuen que de tots els cops que decideixen pujar arriben al cràter un 60% dels casos.
Ahir va ser un d'aquest 40% que ho va impedir.
Però bé si sóm optimistes així no em vaig perdre la riquesa de veure el cràter des de dalt! La naturalesa va decidir que si jo no podia veure-ho ningú podia fer-ho! si que és sàvia si ella!
Tot i així va ser una de les millors experiències de muntanya que he tingut puder caminar i apropar-te a la punta d'un volcà que pot escaltar d'un moment a un altre!
