GOOD MORNING BELIZE GOOD MORNING

Good morning Belize good morning, aquesta és la cançó que ens ha acompanyat durant gran part de la nostra estada pel país, motiu pel qual la volem incloure en el seu comiat.

Belize és un país una mica desconegut i desubicat per molts. Es tracta del segon país més petit de centreamèrica, després d’ El Salvador, i conte tan sols 320.000 habitants. Aquest formava part de Guatemala abans de que els anglesos portessin esclaus africans perquè treballessin aquestes terres (ja que els guatemalencs les tenien abandonades) durant un munt d’anys i finalment quedés a mans d’Anglaterra. L’any 1981 aquest esquifit país passa a ser Belize, on l’idioma oficial és l’anglès i la majoria dels seus habitants en parlen una variant (anglès crioll). Tot i que es va independitzar com a país, actualment encara hi regne la reina d’Anglaterra per damunt de tot i, ella permet que ells el governin i en decideixin, però sempre que Isabel II ho aprovi. La seva moneda és el dòlar belizeny i, en ella també s’hi mostra la figura de la reialesa.

És un país realment encisador, encara no entenem com Guatemala s´ho va deixar perdre o ho va regalar d’aquesta manera, envoltat pel Carib, poc poblat, el que fa que estigui totalment envoltat de bosc i palmeretes. El fet d’estar situat al bell mig de l’amèrica llatina fa que hagi estat la més estranya de les visites, com si haguéssim anat a  parar en una altre part del món totalment aliena als països llatinoamericans. L’arquitectura és totalment anglesa, sense edificis de més de dues plantes i ubicats sense cap estructura regular, més aviat amb casetes aïllades. Els seus habitants semblen descendents d’algun cantant de rap, amb robes amples, gorres al revés, grans auriculars penjant pels seus colls...

Han estat un total de 12 dies, una mica complicats pel tema de l’idioma (amb el nostre anglès espanyolitzat) però molt gratificants per un altre banda ja que hem pogut aprendre d’una cultura totalment diferent a la llatina. Podríem dir que ha estat el nostre parèntesis en el viatge. Al final ens hem fet entendre i fins i tot hem pogut mantenir petites conversacions i aprendre coses noves. Ens donem un any des que haguem tornat per aprendre totalment a parlar aquesta maleïda llengua internacional.

Good bye Belize, see you soon!

SAN IGNACIO-SITTEE RIVER-GLOVER'S REEF

Aquests dies hem  estat bastant desconnectats del tema internet i, per tant s’ens han acumulat algunes feinetes pendents amb el blog. Aquest fet, sumat a que de Belize tan sols hem visitat un parell de llocs de forma ràpida i un petit paradís al mig del Carib, fa que tan sols pengem una entrada d’aquest país. Volem aclarir que aquest fet no fa que Belize sigui menys important que els altres països que hem trepitjat.

Vam fer la primera parada a San Ignacio, un poble proper a la frontera amb Guatemala, que la veritat no té res de res d’especial. La decisió de fer aquesta parada va ser per visitar unes ruïnes mayes de nom “Caracol” que queden a prop d’aquesta ubicació, però el preu per anar a fer aquesta visita ens va espantar tant, que finalment ens vam desdir d’anar-hi. Així que hi vam passar un parell de dies per habituar-nos als canvis d’un país anglosaxó i vam marxar cap a Sittee River.

Sitee River és un altre poble rodejat per un riu amb el mateix nom. La raó per la qual vam anar a parar aquest indret va ser perquè era des d’aquí on sortia el Catamarà a les illes que tant veníem esperant. Vam visitar a dit Hopkins, un poble de mar que queda ben proper a Sitee River i vam esperar el gran diumenge que ens portaria a Glover’s Atoll Resort.

Glover’s Atoll Resort és una illa privada d’una dona d’Estats Units situada al bell mig d’una increïble reserva marina de nom Glover’s reef. Ha estat una setmana fantàstica, el sol ens ha acompanyat cada dia i hem pogut disfrutar com dos nens petits amb una joguina nova. A l’inici va ser una mica frustrant perquè vam marxar una trentena de persones, la major part d’elles d’Estats Units, amb afinitats molt diferents a les nostres i, sense que ningú parles res més que el maleït anglès. Érem una mica com els marginats del grup, algo així com els rarets que no parlen la llengua internacional. Després de més de cinc hores de catamarà, vam arribar al trosset de terra flotant (dic això perquè és una illa diminuta) i, la veritat, ens era igual ser els rarets, els que no parlen la llengua o els burros més grans del món. Quin collons de burro passaria per Belize i es deixaria perdre un lloc com aquell?. Aquell tros de terra era per nosaltres durant una setmana i no volíem desaprofitar ni un sol segon dels que ens quedaven. Per nadar, observar i absorbir no són necessàries les paraules.

La illa té cinc hectàrees de superfície i esta envoltada per una gran barrera de coral, que fa que l’aigua estigui més calmada i sigui l’hàbitat de milions d’espècies marines. L’aigua era realment transparent, amb el blau que tan volíem gaudir amb sol i amb una gran vida marina per descobrir. Hem vist infinitat de peixos diferents amb colors de tota mena, hem nedat amb mantes de diferents tipus, hem vist un delfí i, fins i tot, dues espècies de taurons arribant a estar a un metre d’un d’ells.

La setmana va passar volant, sembla estrany que amb només cinc hectàrees no et puguis avorrir ni un sol moment. I ja tornem a ser dissabte, marxem cap a Sitee River per esperar el diumenge que ens portarà a Mèxic una vegada més.

Hopkins

Glover's Atoll Resort

LA VIDA SUBMARINA

Peix lleó

Peix lloro