martes, 29 de noviembre de 2011

ALAJUELA

Aprofitant que el Diego ens acollia a casa seva, vam voler fer una parada a Alajuela, la segona ciutat més gran de Costa Rica i que toca amb San Jose, la capital.
La intenció era, aprofitar la proximitat d’aquesta ciutat al Parc Nacional Poás, on s’hi troba el volcà amb el tercer cràter més gran del món, per fer-hi una visita. Desafortunadament, durant aquestes èpoques el cràter es deixa veure ben poc degut a l’altura en que es troba (2700 m.s.n.m) i les condicions climàtiques del moment, oferint pluja i boira espessa, que tapona tota la observació del volcà.
Ens vam llevar el dilluns amb un sol radiant i vam animar-nos a fer una visita al Poás. El Diego es va oferir a portar-nos i tots tres vam marxar esperant que el dia no s’espatllés, però com més avançàvem i pujàvem, més augmentava la nostra decepció, ja que cada cop estava més emboirat i les condicions eren més lletges. Vam arribar a l’entrada del parc, on la boirina no deixava veure ni la caseta on es paguen les entrades, i d’allà va sortir un noi advertint-nos de que feia cinc dies que no veien ni rastre del cràter i, que no valia la pena entrar perquè no veuríem res. Així que, ens vam tirar una foto al cartellet “Volcà Poás” i vam fer mitja volta, allunyant-nos d’aquelles tenebroses altures, en busca del sol perdut. Per oblidar-nos del desengany, vam decidir parar a menjar en un bon restaurant amb cuina típica costa-riquenya. Almenys gana no en passarem!
Hem estat molt tranquils i ben cuidats a casa del Diego, ja que viu en una bonica casa (bé més aviat casota) apartada de la ciutat i “en medio del campo” com diuen aquí. Com que la ciutat de Alajuela no té cap encant especial, vam disfrutat de la tranquil·litat de la zona en que ens trobàvem i vam passar uns dies menjant com a porquets, jugant a la play (primera vegada que hi juguavem en tot el viatge) i fent una excursió a la consulta del dentista (ja que el Diego és dentista i té la seva pròpia consulta) a resoldre alguns assumptes bocals pendents!

Amb el Diego
Vestits típics costarriquenys
Visita frustrada al Poás
Posta de sol "en el campo"

1 comentario:

  1. De Panamà a Costa Rica... "y tiro por que me toca"...
    En poc més d'una setmana de no entrar... i ja heu tornat a creuar fronteres!!!!!

    Quina llàstima que no posguéssiu veure el volcà! Maleïda boira...! (Aquí a Lleida estem igual... avui és el primer dia que he vist el sol des de fa 2 setmanes!!!!!)

    Encara que pel sol fet de poder veure una posta de sol tan preciosa com la de "en medio del campo" ja val la pena haver estat a ALAJUELA.

    Molts petonets.....!!!!!!!

    Anna Habimana

    ResponderEliminar