miércoles, 16 de noviembre de 2011

CAPURGANÁ

Ens pensàvem que creuar sudamèrica era complicat, però crec que no arribàvem a imaginar que ens costes tants dies sortir de Capurganá, rumb ciutat de Panamà. Tot comença des que sortim de Cartegena direcció Turbo, ciutat on s’ha d’arribar obligadament per tal d’agafar una llanxa que et porta fins a Capurganá (frontera de Colòmbia amb Panamà).
Vam sortir de Cartagena ven d’hora al matí per arribar a Turbo encara de dia, però no va poder ser així, ja que per arribar a Turbo has de fer transbord a Montería (la capital de departament). Així que després de fer 6 o 7 hores  parant cada mitja hora a pobles intermitjos, vam arribar a Monteria per agafar una camioneta (ja que no hi ha busos) que amb quatre hores més et deixa a Turbo. Cansats de viatjar un munt d’hores i arribar casi a les deu de la nit, busquem un lloc per passar la nit ja que les llanxes fins a Capurganá només surten al matí.
L’aventura ja comença l’endemà al matí. Ens aixequem a les sis i mitja per arribar a temps d’agafar la llanxa, ens diuen que la llanxa de les vuit ja esta plena i que ens hem d’esperar a la següent i última que surt a les nou i mitja. Finalment sortim de Turbo amb un viatge que en teoria dura dues hores, i dic en teoria perquè nosaltres en vam tardar cinc. Anàvem amb una llanxa que superava el pes permès i amb el gos d’un passatger, per tant anàvem molt més lents i gastant molta més gasolina del normal. Degut aquest fet ens vam quedar tirats al mig del no res sense gasolina per seguir. Van haver de fer unes trucades i esperar més de mitja hora sota el sol abrasador perquè ens vinguessin a aprovisionar i poguéssim seguir. Al principi la gent estava enfadada i espantada, però va durar poc i al final tots ens ho vam prendre a riure i va ser un viatge ben divertit! Vam parar en un poble a carregar més gasolina i alguns van aprofitar per comprar menjar i beure. Al final la llanxa ja era un circ, una dona pintant-se les ungles, uns quants mig borratxos i d’altres fent amistats!
Un cop a Capurganá, ens adonem de que hem arribat al paradís de Colòmbia, ja que es tracta d’un petit poble amb una gent molt i molt simpàtica i, varies platges amb aigües cristal·lines. Teníem previst passar-hi tres dies que al final es van allargar a vuit. Capurganá és un poble aïllat de la resta del país, semblant a una illa, on no existeixen caixers, cotxes, motos, etc. La llum marxa a les dotze de la nit i no torna fins a les nou del matí. Així que, pensàvem passar tres dies i arribar a Puerto Obaldía  (ja Panamà), però la cosa és que no portàvem gaires diners a sobre i, si a Capurganá l’única forma d’aconseguir diners és que et facin un gir al compte d’una dona del poble, a Puerto Obaldía encara és pitjor, ja que no hi ha manera de rebre diners d’enlloc. Una mica preocupats i desesperats per quedar-nos sense diners al mig del no res, vam demanar a tothom quines eren les opcions que hi havia per poder arribar a ciutat de Panamà i la cosa era difícil, o agafes una llanxa que tarda unes deu hores a fer el trajecte de Puerto Obaldía a Cartí i després tens unes tres hores més fins a ciutat de Panamà, o agafes una avioneta que et porta directe fins a ciutat de Panamà. La cosa és que nosaltres volíem aprofitar per visitar les illes San Blas (un arxipèlag de Panamà de 376 illes) abans d’arribar a ciutat de Panamà, però els diners no ens arribaven i ens van oferir de passar tres dies a les illes San Blas i finalment marxar a ciutat de Panamà. Vam acceptar, però la cosa és que per sortir necessitàvem mínim sis persones i, tan sols érem nosaltres dos. Com que el poble és perfecte i, ja coneixíem a tothom, vam demanar que ens enviessin diners i vam esperar cinc dies més a que s’omplís el número de viatgers.

Des de Capurganá es poden fer varies excursions a peu, així que durant els vuit dies que hem passat hem aprofitat molt el temps, vistant el poble de Sapzurro (l’últim de Colòmbia) i La Miel (a deu minuts de Sapzurro i formant part ja de Panamà). Va ser simpàtica l’experiència de poder passar unes hores a Panamà i retornar a Colòmbia a peu.
Finalment marxem a passar tres dies a les illes San Blas, primera prova superada! Capurganá ens ha semblat un poble brillant, sens dubte la millor destinació de Colòmbia i la millor manera de despedir-se’n.

Llanxa de Turbo a Capurganá
Moll de Capurganá




Sapzurro

Amb el Damián i la Marcela (Argentins)
Platja de Capurganá
La miel
"Playa Blanca", La miel 



Última cervesa a Colòmbia, amb el Peter (Australià) i la Antonella (Peruana) 

1 comentario:

  1. Acabo d'arribar al pis... torno de sopar del pis de l'Anna i del Jordi... els acabava de dir que éreu a Colòmbia... i resulta que esteu a Panamà!!! No pareu!!!
    Bufff quin viatge!! Sols de llegir-ho ja m'he cansat!!! Quin munt d'hores!!! Però malgrat les peripècies... tot ha anat bé!! Sort que us agafeu les coses amb energia i bon humor!!
    Seguiu gaudint tan!!!
    Petonets immensos per tots dos!!!!!!!!

    Anna Habimana

    ResponderEliminar