JACÓ

Això de fer couchsurfing cada dia ens sorprèn més. Vam trucar al Paulo per saber si ens podia rebre a Jacó uns dies abans de la data en que li vam dir. Ens va dir que no hi havia cap problema, que ell era  a San Jose, però que ens deixava les claus de la seva habitació en un hotel. No vam entendre res, però vam seguir les seves instruccions i ens vam trobar en el millor hotel que hem estat i que estarem en tot el viatge!

Estàvem una mica descol·locats en trobar-nos davant d’un hotel amb piscina i vistes al mar.

Imagineu-vos la imatge de dos motxillers mig despilfarrats entrant en un hotel de luxe (almenys per nosaltres era de luxe) i parlant amb la recepcionista:

-Buenas tardes, venimos de parte de Paulo.

-A si, como estan?

-bien, cansados del viaje però muy bien.

-Me permiten un pasaporte?

-si claro.

L’Edgar treu el seu passaport i tots dos amb cara d’interrogant ens comuniquem amb les mirades.

-senyorita tenemos que pagar? (quina vergonya, però ens vam espantar quan ens va demanar el passaport i necessitàvem esbrinar si allò era realitat o ficció. Cap dels dos volia assumir el preu que devia costar aquell hotel).

-No senyores, no se preocupen que solo voy a hacer el registro.

Respirem més tranquils. Ara les nostres mirades es converteixen en plena admiració.

-Les voy a poner una pulsera para que puedan ir a tomar el desayuno en nuestro restaurante ok?

-A que tenemos el desayuno incluido?

-si de 7.30 a 10 puden ir a nuestro restaurante con la pulsera a tomar el desayuno.

Vam sortir de la recepció totalment sorpresos pel que ens acabava de passar. Ens havien deixat una habitació d’un gran hotel i a sobre teníem l’esmorzar inclòs, buf allò era massa!

No ens ha agradat mai la idea de portar la pulsereta amb “todo incluido”, però que podíem fer més que aprofitar-la un cop que ens queia del cel!

Total que vam passar dues nits en aquest hotel, fent passejades per la platja i pel petit poble de Jacó, assaborint bons esmorzars i rebent una atenció impròpia dels llocs on solem anar.

No vam conèixer en Paulo, però de segur que li agraïm molt haver-nos deixat ser petits prínceps durant un parell de dies. Diuen que s’ha de provar de tot a la vida! Aquest viatge ens esta sorprenent cada dia. Jo hem pensava que aquestes coses només passaven en somnis, però de vegades els somnis són reals!      

Amb la pulsereta disfrutant de l'esmorzar