TU, JO I DOS BITLLETS D'ANADA A XILE: CIUTAT DE PANAMÀ

Després de gairebé quinze dies perduts entre Colòmbia i Panamà, arribem per fi a Ciutat de Panamà. Quin canvi més dràstic, portàvem dies en poblets ben petits, on no existeixen cotxes, ni caixers, amb poca electricitat durant el dia i, on ja ens havíem acostumat a la tranquil·litat de l’entorn. Arribem a Ciutat de Panamà com dos indis perduts a la gran ciutat, sorprenent-nos de la quantitat de cotxes i dels grans edificis que s’hi observen.

No ha estat gens fàcil arribar fins aquí. Un cop acabat el tour per les Illes San Blas, havíem d’agafar una llanxa que després de vuit hores ens deixava a Cartí (ja al continent i a dues hores de Ciutat de Panamà) i, des de Cartí agafar un 4X4 que et deixava a la ciutat. Resulta que el destí encara no volia que arribéssim i ens van dir que havíem d’esperar 2 o 3 dies més perquè arribes una llanxa, així que vam decidir retornar a La miel a passar la nit i, d’allà arribar a Puerto Obaldía per agafar una avioneta que, pel mateix preu que la llanxa, ens portava amb 1 hora a la ciutat.

Arribem a Puerto Obaldía, un poble amb menys recursos que Capurganà, sense ni una sola manera de rebre diners d’enlloc, on l’electricitat arribava a les sis de la tarda i tornava a marxar a les dotze de la nit, on ni tan sols hi havia una platja per banyar-se i, on la gent (contràriament a la resta de pobles on havíem estat) era totalment esquerpa i amargada ( a La miel ens van deixar penjar l’hamaca gratuïtament al garatge d’un senyor molt amable i, fins i tot la gent del poble ens va portar menjar per sopar i cafè al matí, en canvi a Puerto Obaldía, la gent ni et saludava i, vam demanar que ens deixessin un plat per dinar i ens van contestar de males maneres un NO que va fer que hem discutís amb la refotuda mal educada de la senyora i hem guanyes un “vayase al carajo, voy a avisar a la policia, que sepas que estas en territorio ajeno” i, ella rebés a canvi un “senyora usted es una mal educada y una fea, y al carajo vayase usted”.

Estaria bé dir que vam comprar el vol i vam marxar cap a ciutat de Panamà, però les complicacions continuen, busquem la dona que ben els vols i ens informe que tan sols queden 2 espais lliures a l’avioneta, m’havia oblidat esmentar que viatjàvem amb una parella (una peruana amb un australià) que vam conèixer a Capurganà i que també van aventurar-se a venir a San Blas i volien arribar, igual que nosaltres a Ciutat de Panamà. Així que érem quatre i tan sols quedaven dos llocs, desmotivats per tots els entrebancs que trobàvem al camí, vam coincidir que la millor solució era que decidís la sort, així que vam tirar una moneda i, com era d’esperar la sort no va estar amb nosaltres... nosaltres havíem d’esperar dos dies més en aquell poble de mala mort ple de gent avorrida a que sortís la següent avioneta! No teníem més remei que acceptar la nostre derrota, passaríem més dies menjant pa per aguantar amb els diners que teníem i, jugant a cartes per passar les hores mortes! Ens van informar que estiguéssim a les vuit del matí atents perquè podia ser que la gent que tenia les reserves fetes, no es presentés i que, per tant nosaltres estàvem en llista per ocupar els primers seients que es cancel·lessin. Al matí següent vam esperar cinc nervioses hores i, finalment la fortuna va aparèixer, podíem marxar aquell mateix dia cap a Ciutat de Panamà, genial, ja no havíem de matar més hores ni acabar tenint cara de pa!

Durant el temps que vam passar a La miel, vam observar com un grup de cinc cubans, quedaven retinguts per la policia panamenya per estar il·legalment en el país. Amb ells vam coincidir a l’hostal de Puerto Obaldía i, vam acabar fent molta amistat. Ells van arribar a Equador (on és l’únic païs on tenen visa per 90 dies), i van creuar a Colòmbia il·legalment sent capturats aqui a La miel (Panamà), intentant passar a peu la frontera. Estaven retinguts al pitjor lloc on podien estar, Puerto Obaldía, sense solvència econòmica i en un poble de “merda”, on no sabien quants dies els farien estar, però de ben segur que mesos s’hi passarien. Ells volen arribar fins a Estats Units, on si hi arriben pels seus propis mitjans, ells els hi faciliten els papers i els legalitzen al país. Nosaltres vam compartir amb ells moltes estones, regalant-nos moltes converses interessants sobre la història i el present de Cuba, un país mancat de drets on, la fugida per la intempèrie és el preu que han de pagar per la llibertat. Nosaltres, els vam regalar menjar i alguns diners que arrossegàvem perquè poguessin sobreviure d’alguna manera, a més d’intentar des d’aquí a Ciutat de Panamà que els treguin d’aquell poble! Una gent realment bonica, en un país que els tracta com a esclaus, tan de bo aconsegueixin el seu propòsit ven aviat i puguin ser persones lliures i respectades!

Ha estat la més aventurera de les aventures arribar fins aquí, han estat dies de maldecaps i preocupacions, però també de tranquil·litat, descans, converses i paisatges que no els canviaríem per cap altre! Ciutat de Panamà és una flipada de ciutat, hi hem passat sis dies a casa del Ramses, un home de 45 anys molt bona gent. Hem aprofitat que aquí la roba estar realment barata (gracies al canal de Panamà i al lliure mercat) per fer algunes compres i renovar una mica l’armari (o la motxilla més ben dit) que des que vam sortir de viatge que no ho fèiem i, ha estat curiós passejar pels grans centres comercials que hi ha, on pots trobar-hi qualsevol cosa al preu més baix. Una excursió del tot diferent a les que hem fet fins ara!

També hem visitat el famós Canal de Panamà, una infraestructura al·lucinat inaugurada l’any 1914 que, uneix el mar Carib amb l’Oceà Pacífic, possibilitant la comunicació marítima d’una manera molt més rapida i còmode. Estats Units i la Xina, són els principals usuaris del canal i, des de l’any 2000 ja forma part de mans panamenyes, ja que fins llavors era dels Estats Units. Van fer falta 70.000 persones per la seva construcció i, actualment s’està treballant en la seva ampliació, que té prevista esta llesta l’any 2014.

El canal s’obre deu hores en cada direcciól i, consta de tres encluses que fan que els nivells dels dos oceans s’igualin, ja que el Pacifíc, degut a les grans marees, esta en un nivell més baix que el Carib i això fa que els vaixells tardin vuit hores a traspassar aquesta zona.

La ciutat de Panamà és molt curiosa perquè té molts contrastos diferents. Es diu que en ella hi ha tres ciutats diferents, la moderna, que són els grans edificis davant del mar, el casc antic, amb la seva estructura colonial i, “el Panamà viejo” que és l’antiga ciutat de Panamà, actualment en ruïnes degut al fet a què els panamenys la van incendiar per evitar l’atac del pirata Morgan al poble.

Nosaltres no som gens de grans ciutats, i no crèiem trobar en aquesta l’encant que finalment li hem trobat. Ens ha despertat certa curiositat i ens ha encantat passejar per aquí, sorprenent-nos mirant i remirant als grans edificis i, descobrint la seva història pel cas antic i el canal.

Ja som a centreamèrica, ens disposem a recórrer cadascun dels països presents en aquesta estreta part del continent!