jueves, 17 de noviembre de 2011

AMB NOSTÀLGIA, ENS ACOMIADEM DE SUDAMÈRICA



Que podem dir d’aquest extens territori situat al sud del continent americà, el qual està compost per països increïblement grossos, variats, en els quals es manté la cultura indígena, que encara conserven les seves tradicions, costums, menjars, cerimònies i vestimentes que han perdurat al llarg de centenars d’anys.
Situat des del sud a Argentina i Xile, i fins al nord a Veneçuela i Colòmbia, s’exten la seva llarga columna vertebral, la Cordillera dels Andes. Aprofitant la ben entesa, ens n’acomiadem, més ben dit, ja ens en vam acomiadat just sortir de Medellín, ja que ens ha acompanyat durant els primers tretze mesos de viatge, creuant-la un grapat de cops, resseguint-la de sud a nord durant centenars de quilòmetres, fent-nos sofrir les seves baixes temperatures durant les nits, però també deixant-nos gaudir dels seus espectaculars i inhòspits paisatges plens de pics, glaceres i llacs, i les seves ciutats enclavades en alguna de les seves extenses valls.
No es pot explicar que és sud-america només amb quatre pinzellades, ja que és una regió molt variada, i amb això et dóna l’oportunitat de disfrutar de tota mena d’ambients, des dels gèlids i plujosos als secs i càlids deserts, a les fredes aigües del Pacífic, les càlides i transparents aigües de la costa del Carib, el turquesa de les aigües a les Illes Galàpagos, les serres per sobre dels 2500 metres d’altura, la selva alta i baixa i els petits pobles i les grans ciutats de milions d’habitants, que ens hem anat trobant pel camí.
Encara no acabem de ser conscients de les meravelles que hem pogut contemplar i que crèiem que mai a la vida podríem veure en viu. La Patagònia al sud de Xile i Argentina ens va marcar l’inici del viatge i, tot i que ens pensàvem que allò seria difícil de superar, hi ha hagut tants i tants moments en què no ens podíem creure el que teníem davant, que ens resulta difícil escollir el millor lloc de sudamèrica. El Salar d’Uyuni a Bolivia, el llac Titicaca a la frontera amb Perú, navegar pel riu Amazones i visitar el Machupicchu a Perú, encisar-nos amb l’encant de les Galapàgos a l’Equador i trobar-nos per primer com amb el Carib a Colòmbia, són tan sols una petita part d’aquests 13 mesos.
Hem tingut l’oportunitat de realitzar un voluntariat a Bolívia, que ens ha permès acostar-nos a la gent d’aquest país tan arrelat a la seva gran cultura, fent-lo tant únic i autèntic. Amb aquesta experiència vam poder interactuar amb la gent local, aprenent molt més nosaltres d’ells que ells de nosaltres, i marcant-nos per tota la vida.
Creuar la línia de l’Equador just al dia que feia un any que iniciàvem el periple, poder veure el desert més sec del món a San Pedro d’Atacama i submergir-te a l’espessa selva Amazònica,  són també moments inoblidables.   
Comencem la segona part del nostre viatge, iniciem el recorregut per centreamèrica, on canviem els paisatges de serra i la roba d’abric, per platges, banyador i xancletes.
La nostra estada per sudamèrica ha acabat, però desitgem que no per sempre. Són difícils les paraules per explicar l’experiència viscuda:  SUDAMÈRICA TORNAREM!!!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario