Hem passat cinc dies a Mahahual, en el petit apartament de l’Aranzazu i la seva gossa Maya. En aquest breu espai de temps i amb el que ens han explicat, hem vist que no és un poble molt normal ja que, a l’inrevés que tots els llocs turístics, només hi ha vida de dimarts a divendres. Aquest fet es deu a que per arribar a Mahahual mitjançant la via terrestre, t’has de desviar de la ruta habitual Chetumal-Cancún, i això fa que tota la gent que hi arriba, ho faci mitjançant creuers de més de 2000 persones, la majoria provinents d’Estats Units. Aquests creuers arriben a primera hora del matí, desembarquen aquesta animalada de gent i els deixen disfrutar unes hores de l’aigua turquesa, l’arena blanca del Carib i del grapat de tours que s’ofereixen, des d’anar amb motos d’aigua fins al més curiós dels tours, barra lliure en un bar de platja durant tot el matí.
Durant tots aquests dies el sol ens ha acompanyat i hem pogut assaborir cada dia llargues hores de platja i snorkel, a més de grans sopars amb llagostes i gambes fresques.
 |
| Amb la Maya |
 |
| La llagosta |
 |
| Tacos mexicanos |
 |
| Amb l'Aranzazu i el Godo (francès) |
 |
| Un dels creuers |
 |
| El far de Mahahual |
 |
| Una manta ben estranya |
No hay comentarios:
Publicar un comentario