Creuem per primer cop una frontera amb llanxa pel riu San Juan, que ens condueix fins a San Carlos, un petit poble a la vora del llac Nicaragua. Les coses ja han tornat al què nosaltres cataloguem com autèntic. Els preus baixen, la vida quotidiana és més caòtica, desordre per tot arreu, en fi, el que nosaltres veníem buscant.
A San Carlos hi vam passar la primera nit, arribant-hi quan el sol ja s’amagava i havent de fer totes les gestions que ocasiona l’entrada a un nou país (canvi de moneda, descobrir els menjadors populars, informar-nos dels horaris de busos i llanxes, esbrinar els racons per visitar, etc.).
L’endemà al matí, ja marxàvem amb llanxa cap al Castillo, un altre poblet al marge del riu San Juan, que és famós per tenir un castell que havia estat construït per defensar Nicaragua dels pirates que entraven des del Carib (ja que el riu hi desemboca).
Gran part del recorregut del riu San Juan, serveix de frontera entre Costa Rica i Nicaragua, pertanyent-li les aigües aquest últim, motiu pel qual es diu que quan el riu creix, Nicaragua augmenta la seva superfície.
Passem una nit al Castillo, on aprofitem per visitar una bonica reserva natural situada al marge del riu, en territori nicaragüenc. Ha estat una excursió ben aprofitada, ja que hem pogut veure força de les coses que esperàvem, granotes, ocells, caimans, tortugues, iguanes, “osos perezosos”, monos (fins i tot un mono nedador que intentava traspassar el riu i, com que anava un mica perdut i esgotat, el vam ajudar a traspassar remolcant-lo per la cua). També hem après sobre algunes de les plantes medicinals i de supervivència de la zona.
Acabada l’excursió, retornem amb la llanxa cap a San Carlos per passar una última nit abans de marxar cap a la costa del Carib.
 |
| San Carlos |
 |
| El Castillo |
 |
| Granota venenosa |
 |
| El mono nadador |
 |
| Rescatant al mono |
 |
| Vistes del castell |
No hay comentarios:
Publicar un comentario