miércoles, 7 de diciembre de 2011

COSTA RICA, PURA VIDA!



Hem deixat enrere el nostre destí inicial, Costa Rica, ja que és aquí on havíem de finalitzar el nostre recorregut. Tan sols entrar al país, rememorem el que fa un any enrere ens havíem plantejat, i estem feliços d’haver-ho aconseguit! Ara, no només hem complert la nostre meta inicial, sinó que a més a més l’hem allargada fins a cobrir tot centreamèrica.
Costa Rica és un dels països amb més biodiversitat del món, on tan sols traient el cap per la finestra, ja et sorprens de la infinitat d’aus que s’hi observen. compatint amb Panamà, és el país més car de centreamèrica, per aquest motiu i seguint la línia del país anterior, hi hem passat dotze dies. Durant la nostra estada en aquestes terres, el temps no ens ha acompanyat gens i, com a conseqüència no hem pogut disfrutar al 100% de la gran biodiversitat que s’hi amaga. Tot i així, hem fet les nostres escapadetes, des del Carib fins al Pacífic fent un parell de parades a la vall central per intentar observar algun dels volcans actius que no s’han deixat veure.
Pel que fa a la seva estructura econòmica, es tracta del país més desenvolupat, girant tot al voltant del turisme, ja que per fer qualsevol cosa has de pagar (i no poc). La gran desavantatge és que el transport públic és poc afluent i, tot i ser un país tan petit, ens hem trobat amb moltes dificultats a l’hora d’intentar arribar als llocs, havent de fer les mil i una escales per poder empalmar un bus darrera l’altre.
Els habitants de Costa Rica, es fan anomenar “ticos”, provinent de l’ús del diminutiu “tico” al final de moltes paraules, i estan amb força rivalitat amb els “nicas” (habitants de nicaragua).
La frase més usada arreu del país com a finalització de totes les converses, és PURA VIDA MAE, utilitzada per ambdós sexes i en totes les edats, és increïble el grapat de vegades que l’arriben a fer servir i lo característic que és pel país. En el nostre català, vindria a ser “bon rollo tio”.
Marxem a visitar els nicas, aquest cop creuem la frontera amb llanxa pel “rio San Juan”. Acomiadem així les terres costa-riquenyes, ens ha quedat pendent poder gaudir totalment d’aquest país, sense pluja i amb un sol espatarrant.

PURA VIDA!


Llac Nicaragua

No hay comentarios:

Publicar un comentario