Ens vam aixecar un dimarts a les quatre del matí, ja que l’Oscar es va oferir a portar-nos fins a Mocoa, un poble a sis hores de Pasto. Aquestes sis hores es van convertir en vuit, ja que deixant de banda que el camí no tenia asfalt i estava ple de forats i precipicis, vam punxar i vam haver de canviar la roda en territori de la guerrilla (FARC). Durant aquest primer trajecte per Colòmbia, vam notar els desplegament de militars i policies nacionals que hi ha repartits per tot el país. Aquests ens van parar tres vegades per registrar-nos i demanar-nos la documentació.
A Mocoa vam agafar el bus que després de quatre hores més, ens va portar fins al nostre destí, San Agustín.
San Agustín és un poble petit, molt tranquil i encantador, envoltat de muntanyes formant un mosaic de tonalitats verdes. Tots dos vam coincidir en què seria un dels racons en que hi viuríem.
Tres mil anys enrere, en aquesta zona s’hi va desenvolupar la cultura de San Agustín, on encara avui, s’hi poden apreciar vestigis d’aquella època. En el Parc Arqueològic vam poder observar una mostra de les característiques escultures i tombes d’aquella cultura, que va desaparèixer just abans de la colonització espanyola, sense saber-ne encara els motius concrets.
L’estret del riu Magdalena, és un altre punt turístic de la zona, on tal i com diu el seu nom, en una secció d’aquest, disminueix la seva amplada des de dos quilòmetres fins a 2,2 metres, produint-se coma conseqüència, un augment notable de la seva velocitat.
Propera parada, la capital.
 |
| Canviant la roda |
 |
| Plaça de San Agustín |
 |
| San Agustín |
 |
| Font de Lavapatas |
 |
| Canya de sucre amb camió |
 |
| Vall del riu Magdalena |
 |
| L'estret del riu Magdalena |
No hay comentarios:
Publicar un comentario