jueves, 11 de agosto de 2011

LA SELVA (TARAPOTO-YURIMAGUAS-IQUITOS)

Després de 22 hores de bus, deixem enrere la costa per endinsar-nos a la selva. Abandonem per uns quants dies el blau de l’oceà i la brisa de la costa, per observar el verd de la vegetació i suportar l’esgotant calor de l’Amazonia.
Arribem a Tarapoto, les portes de la selva alta, on ja comencem a copsar el mosaic de colors del paisatge, a sentir el cant del ocells i al no parar de caure gotes del nostre front d’una manera constant.
Passem els tres primers dies allotjats a la Reserva privada Tambo Ilusion, allunyats de la població i envoltats de verdor i d’una petita llacuna, on convivim de ben aprop amb diferents espècies d’animals i sobretot sobretot, entre mosquits i mosques afamades de sang.
Ens despedim dues setmanes de la reserva, per iniciar l’aventura que ens portarà fins a Iquitos. Ens dirigim a Yurimaguas, població on fem parada obligatòria per embarcar-nos tres dies per diferents rius. Com que el vaixell no sortia fins el dia següent de la nostra arribada, fem nit a Yurimaguas i aprofitem per conèixer una mica el poble. Els treballadors del vaixell, ens permeten penjar l’hamaca i familiaritzar-nos amb el que serà, la nostra petita casa flotant, passant la primera nit al port.
A les 15h del dia següent partim, navegant pel riu Marañón, amb 200 persones més, cadascuna amb la seva hamaca com si fóssim sardines dins la nostra llauneta.
Després de 2 dies de navegació, arribem a l’esperat riu Amazones, pel qual navegarem fins arribar al nostre destí. La veritat, ha estat un viatge ben divertit, per primer cop hem dormit en hamaques, sorprenent-nos de la seva comoditat, hem conviscut entre passatgers roncaires, monos d’algun d’aquest passatgers, vaques transportades en el pis inferior com a mercaderies, peixos de 150 kg, una retroexcavadora, quilos i quilos de plàtans, i no m’extenc més perquè la llista podria ser infinitament llarga.
Finalment, després de passar les hores mortes dormint, fent pulseres i bufandes, fent cues llarguíssimes per menjar i observar el meravellós paisatge, desembarquem al riu Nanay, a l’altura d’Iquitos, una metròpolis al mig de la selva.
Iquitos compta aproximadament amb un milió d’habitants, i forma part de la selva baixa. La ciutat va créixer i desenvolupar-se a conseqüència de la gran producció de cautxú d’anys anteriors. En aquesta ciutat, hem visitat el zoo, par tal d’observar els animals autòctons de l’amazonia, que és molt difícil trobar-los en llibertat. Una altre de les coses que hem visitat, ha estat el Centre de Recuperació de Manatís, uns animalons molt tendres i carinyosos, que es troben en perill d’extinció a causa de la facilitat de caça, degut a la seva gran innocència. Amb ells hem pogut compartir una estona, i alimentar als més petits. La última visita, ha estat al Fundo Pedrito, un criadero de caimans blancs i paiches (el peix més gran de l’Amazones).
Fora de la ciutat, a dues hores de navegació amb barqueta, hem passat tres dies a la selva, on hem plantat les tendes en un petit campament i hem pogut entendre una mica la vida en plena selva. Aquests tres dies, hem fet amistat amb les terrorífiques taràntules, les quals les fèiem sortir del cau i, fins i tot, alguns passejar-se-les per sobre. També hem fet una passejada d’unes quatre hores per observar de ben aprop l’exuberant vegetació, la infinitat d’insectes que s’hi amaguen, i intentar observar diferents espècies d’animals. Al final de la caminada, hem arrencat iuca per dinar, a més d’alguns fruits que hem anat recol·lectant (cocona, pinyes i caimito).
L’última nit l’hem passat al poble més proper, per tal de conviure amb el dia a dia de la gent local.
Entre Iquitos i la plena selva hem passat cinc dies, i finalitzats aquests, retornem de nou a Tarapoto de la mateixa manera, amb l’única diferència que aquest cop, el vaixell transporta motos en comptes de vaques, i tarda un dia més en arribar degut a que es viatja a contracorrent.
El què si que és realment lamentable, és veure com la gent contribueix a que les meravelles de l’Amazones desapareguin, ja que, tot i tenir papereres, tiren tots els envasos i plàstics al riu, com si aquest fos una deixalleria. La tal·la i la caça il·legal també és el pa de cada dia. Realment s’haurien de prendre mesures de prevenció, des de les màximes autoritats, per intentar evitar, que les generacions futures, es perdin el què nosaltres ja hem vist mig deteriorat.
Arribats a Tarapoto s’acaba la gran aventura, ens despedim per segon cop de la selva (aquest cop la peruana) i dels mosquits, esperem però, que no sigui per molt de temps!


Al mototaxi
Tot carregat al mototaxi
El tambo on dormiem a la reserva de Tarapoto




La llacuna de la reserva
L'habitació de Tarapoto
La papallona que acabava de sortir de la crisàlida
Juanes, menjar típic de la selva
Catedral de Yurimaguas
Carrer de Yurimaguas
Els nostres llits durant 8 dies
I la taula
El Ben, un mono caputxí comprat al carrer per portar-lo al refugi

Les vaques del vaixell

La retro i els mils de plàtans


Passant el temps ...

L'Eduardo VI, el nostre vaixell i el de tota aquesta gent
Carregant el vaixell a Iquitos
Cels des del Vaixell






L'abordatge dels venedors 


Catedral d'Iquitos
Vista des del Malecón d'Iquitos
Belén, les cases flotants d'Iquitos
L'Orquidia de casa del David

El campament a la selva

La taràntula

Arrencant la Iuca






Intentant pescar
Part de la pesca


L'orquidia més petita de l'Amazones


Carregament de plàtans


Les armes de pesca nocturna
Donant esmorzar als petits manatís
La petita Yuri
L'ós formiguer
Tempesta a la vista al riu Amazones

Llacuna al Fundo Pedrito
Amb l'Aurora
Els Paiches

El pobre i lleig mono en perill d'extinció
Jaguar
El capibara

1 comentario:

  1. Deu ni do! quines fotos més xules. Veig que continueu vivint la vostra aventura i que l'esteu disfrutant de valent. Una abraçada als dos!

    Victor Llatge

    ResponderEliminar