Trinidad, la ciutat motoritzada, així és com l’hem batejat degut al fet de que els carrers s’omplen de motos durant tot el dia. Aquí els taxis es converteixen en “mototaxi” i com que a Bolívia les lleis no són tal i com nosaltres les coneixem, sinó que senzillament tothom se les passa pel forro (inclosos els policies, els més corruptes de tots), les motos transporten a 2, 3 i fins i tot 4 persones.
El primer que vam fer, rutina de cada lloc on arribem que no existeixen couchsurfings, és la recerca de l’hostal més barat amb totes les motxilles carregades a l’esquena. Un cop complerta la missió de l’allotjament, toca anar a l’oficina de turisme per tal d’emmagatzemar el màxim d’informació possible, i finalment seleccionar-ne la preferència tenint en compte els nostres interessos, el temps i el pressupost demanat. Seguint els passos anteriors, vam decidir que la primera visita seria al “Parc Pantanal”, lloc on a més d’habitar-hi fauna, la entrada era gratuïta i per tant, “xapó”, complia amb els nostres estandards.
El parc vam passejar i disfrutar amb els animalons, i vam exclamar d’alegria al poder veure un “perezoso” enfilant un arbre!
L’endemà al matí ens vam dirigir (amb mototaxi) a Puerto Ballivián, lloc on hi circula un riu i es poden observar delfins rosats, però no vam tenir massa sort en aquest sentit i no en vam copsar ni un. De totes maneres, el poblet era molt encantador i ens van dir que a Rurrenabaque podríem veure aquests delfins sense problema, així que seguirem el camí ansiosos en direcció aquesta destinació, en plena selva amazònica i on tothom ens ha repetit que ens encantarà. Reurrenabaque ja arribem!
 |
| Empanades (Salteñas) delicioses, típiques de Bolívia |
 |
| Tapir |
 |
| Puerto Ballivián |
No hay comentarios:
Publicar un comentario