Arribem ja a la ultima destinació de terres bolivianes, Copacabana i la famosa “Isla del Sol” envoltades pel bonic llac Titikaka.
Vam tenir problemes per arribar a Copacabana, degut a les manifestacions contra l’alcalde que s’estaven portant a terme a la població del Alto i que barraven el pas a qualsevol tipus de vehicle. Després de més d’una hora d’espera i d’intentar aclarir alguna cosa, un bus es va decidir a portar-nos a nosaltres i a un munt de turistes més que es trobaven en la mateixa situació. Vam haver de passar camp a través per esquivar les barreres dels manifestants i, tardant dues hores més del que és normal vam aconseguir arribar a les portes del Titikaka just quan es ponia el sol i vam poder passar la nit ja al poblet de Copacabana, un lloc tranquil i envoltat de muntanyes i del que per mi podria ser perfectament el mar.
Durant el trajecte vam fer amistat amb una malaguenya (Noelia,) que portava set mesos viatjant per Centre Amèrica i el destí va voler que es creues en el nostre camí. Ella serà el quart dels nostres fitxatges per uns quants dies, ja que també fa part de la nostra mateixa ruta. La nostre petita família nòmada ja deixa de ser tan petita ara que és formada per quatre membres.
El Titikaka és conegut per ser una de les meravelles naturals del planeta i per ser el llac més alt de tots, arribant a 3810 metres sobre el nivell del mar. A Copacabana vam estar 2 dies recorrent el poblet i enfilant-nos als turons per tal de veure les millors vistes del poble i del llac tan net i tan gran.
El tercer dia vam marxar a la Isla del Sol a bord d’una barqueta fins a la part sud de la illa, on tan sols volíem passar el dia i l’endemà al matí fer la caminada cap al nord, però ens vam quedar un dia més perquè ens van informar de que l’endemà començaven les festes de San Antonio de Padua, festivitat important pels surenys, on ballaven, bevien i festejaven tota la nit i uns quants dies més. Com que encara no haviem coincidit amb cap de les festes del país, teníem ganes de veure com serien i, tot i que el fred de les nits era horrible, ens vam arriscar a quedar congelats a canvi d’una nit animada. El tercer dia ens vam aixecar ven aviat per caminar 9 km fins al nord. La part nord encara era més bonica que la sud, ja que gaudia de platgetes amb arena fina i el poblet encara era més petit i calmat. Vam passejar unes horetes i des d’allà vam tornar de nou a Copacabana on vam passar l’ultima nit boliviana creuant els dits per poder sortir l’endemà i traspassar la frontera cap a Perú, ja que també per causa de manifestacions els peruans havien barrat per més de 20 dies les portes i les volien tancar de nou ven aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario