Puno, primera destinació en terres peruanes. La ciutat de Puno no té massa encant i la veritat és que només arribar, tots quatre vam coincidir en que la ciutat feia una certa pudor a sulfur. Vam decidir fer nit a Puno per poder visitar les illes flotants dels Uros, així que l’endemà al matí ja navegàvem un altre cop pel Titikaka, aquest cop peruà. El Titikaka té una extensió 8500 km2, pertanyent el 40% a Bolívia i el 60% a Perú. Ens vam adonar ràpidament que la part boliviana és molt més neta que la del Perú. El nom de Titikaka té els seus orígens en el Quechua i l’Aymara (dues de les llengües més parlades en aquesta regió dels països), on Titi significa puma en quechua, i Kaka significa pedra en aymara. Pel que fa a les illes dels Uros, existeixen 64 illes flotants, i aquestes estan fetes a base de totora. Nosaltres en vam visitar dues i són boniques i curioses de veure, però el que no ens va agradar és que ho tenen muntat com una mena d’espectacle de circ per els turistes, ja que la gent que viu a les illes, denominats Uros, et fan una mena d’espectacle preparat perquè compris les seves artesanies i perquè entenguis la construcció de les illes. Per part nostra estava tot massa pautat i ple de gent, però bé crec que Perú és molt diferent en aquest sentit del que podia ser Bolívia, ja que en aquest país estan molt més preparats pel turisme i n’extreuen tot el suc que poden. L’entrada al país ha estat bona, estem contents d’estar al Perú i marxem de Puno amb la il·lusió d’estar a un lloc nou. Volem conèixer tan o més aquest país com els altres que hem pogut recórrer!
 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario