RURRENABAQUE

La perla del Beni, significat del nom de Rurrenabaque en Tacana (una de les llengües indígenes del departament del Beni). No podien haver escollit un nom millor per definir el que representa el poble, perla, petita però valuosa, així és Rurrenabaque, petit, encantador i amb una riquesa extraordinària, ja que esta envoltat de diversitat com la selva amazònica, les pampes i rodejat pel riu Beni on hi conviuen varies espècies tant d’animals com de vegetals.

Durant els últims anys, Rurrenabaque s’ha convertit en un paratge per turistes de tot el món. Nosaltres, després d’un viatge infernal de deu hores amb un boti boti acompanyant-nos tot el trajecte degut al mal estat de les carreteres (camins més ven dit), per fi vam poder disfrutar de deu dies del paradís que veníem buscant des que vam creuar la frontera xilena per entrar a la boliviana.

La majoria de turistes arriben al poble amb avió (des de La Paz) i marxen de la mateixa manera, però nosaltres teníem ànsies d’un viatge més autèntic (i més barat) i val a dir que ha estat tota una aventura, sens dubte el pitjor viatge que hem fet mai!

Després de desitjar amb gran intensitat arribar al nostre gran destí, Rurrenabaque ens va regalar un virus d’estómac que ens va fer treure casi els budells. Però bé, tot i així, i després de quatre dies de recuperació ens emportem un dels millors records de Bolívia.

El transbordador de busos i persones

Vistes de Rurrenabaque

Amb el Camilo, el guia improvisat

Increïble el que es ven per Bolívia

Passats els quatre dies de martiri, vam fer un tour a les pampes, on així vam tancar la nostre estada al Beni. El tour va ser molt interessant, vam dirigir-nos al refugi en una barqueta de fusta, on passaríem dues nits envoltats de mosquits. Durant aquest trajecte vam observar immensitat de caimans, capibares, aus de tota mena, monos, tortugues...

Un cop al refugi vam acomodar-nos i vam gaudir de la posta del sol. L’endemà al matí vam fer una excursió a la pampa en busca d’anacondes i ven dinat vam pescar piranyes, les quals les vam menjar durant el sopar, i vam fer un partit de futbol i voleibol mentre es ponia el sol. Abans d’anar a dormir vam anar en busca de caimans, i n’hi vam robar un de petitet durant deu minuts a una mare un pèl enfadada amb nosaltres. El tercer i últim dia ens vam aixecar a les cinc del matí per veure sortir al sol i vam banyar-nos al riu en companyia de dofins rosats (bufeos).

Quina pena haver de marxar de la utopia, però vam tornar-nos a animar a deixar estar l’avió i seguir amb la nostre autèntica aventura, deixant enrere el poble (aquest cop en cotxe) en destí La Paz. No sabria dir si va ser pitjor el viatge d’anada a Rurrenabaque o el de sortida d’aquest, ja que tornaven a produir-se els horribles boti boti, a més de tenir un lloc reduït dins el cotxe i haver de despartar-te a les quatre de la matinada sense haver tancat l’ull en tota l’estona per fer-te canvi de cotxe fins arribar, al cap de catorze hores a La Paz.

El capibara

La piranya que posteriorment ens vam menjar

Aligator

Les pampes

Queralt i l'anaconda

Edgar i el petit aligator

Banyant-nos amb els dofins rosats

Tot el grup del tour, 2 suïssos, 2 danesos, 2 israelites i nosaltres