Deixem enrere Bolívia, un país fantàstic amb molt d’encant per descobrir. Hem estat gairebé tres mesos movent-nos entre els seus típics i frescos altiplans, els seus càlids climes tropicals envoltats per l’Amazònia, l’increïble salar, l’alt Titikaka i, com no entre cholites i no cholites.
Podríem dir que coneixem força bé la diversitat del país, després d’haver fet la volta des del sud fins al nord. Bolívia és molt diferent del que estàvem acostumats fins ara, i crec que, aquesta és la principal raó per la qual ens ha agradat tan de veure i conèixer. És un país caòtic on les lleis no tenen gaire, per no dir gens, d’importància i tot esta permès.
Hem après moltes coses de la seva forma de viure i del seu dia a dia. Els mercats pots observar la verdadera Bolívia, i és on pots menjar al millor preu i quedar ben tip!
Si alguna cosa vam observar tan bon punt vam entrar, i ha seguit sent tema de conversa fins al dia d’avui, és que Bolívia és un país mogut principalment per les dones, les cholites venen de tot al carrer, les cholites venen fruita i verdura als mercats, les cholites cuinen i netegen, les cholites son artesanes, inclús les cholites són obreres i fan tot tipus de treballs de construcció... i a tot això s’hi afegeix la càrrega que duen a l’esquena sempre, ja sigui perquè porten el nen o perquè transporten tot tipus d’objectes. Els homes treballen en l’àmbit del transport o senzillament fan el vago i es dediquen a donar-li a la beguda.
Més del 70% de la població és indígena i molts d’ells són analfabets, el què els converteix en persones molt innocents i vulnerables. En el país es parla l’espanyol com a llengua majoritària, tot i que tenen aproximadament 33 varietats de llengües indígenes, essent les més comunes el quechua, l’aymara i el guaraní. És sobtant per nosaltres que estem acostumats a tenir-ho tot a l’alçada de la mà i a viure en l’Europa moderna, veure les adverses condicions en les que viuen la gent de l’altiplà, sempre a més de 2500 metres i amb el fred típic de les altes muntanyes. Per combatre totes aquestes adversitats, masteguen fulles de coca (aculliquen) barrejades amb bicarbonat les 24 hores del dia, on s’acumula formant un peculiar bony en una de les seves galtes.
Com a part més reivindicativa de Bolívia, cal esmentar les grans manifestacions que es produeixen dins el país, formant part ja de la seva manera de viure. Nosaltres en aquests tres mesos hem viscut i sentit tantes vagues per una cosa o per una altra, que el que si que hem après és a tenir una santa paciència en aquests sentit, quan no es paro de transport, bloquegen els camins per queixes polítiques, i si no és un all és una ceba, però sempre has de tenir present que els plans se’t poden espatllar d’un moment a un altre per mobilitzacions ciutadanes. Et sents afortunat si les coses surten tal i com tenies previst, és per això que dins el què cap, hem tingut sort de poder creuar la frontera, ja que portava dies tancada per mobilitzacions peruanes i no teníem masses més dies de visat.
Ens despedim així de Bolívia, recomanant de visitar-lo i recórrer-lo, perquè personalment ens ha fascinat i encantat. I és així, com deixem enrere un altre país i esperem seguir fascinant-nos i enriquint-nos cada dia més. Entrem a Perú, tenim moltes esperançes dipositades en aquest extens país i esperem no defraudar-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario