El dia 24 de desembre marxem cap a Ometepe per passar el Nadal i acabar l’any. Ometepe és una de les moltes illes del llac Cocibolca (llac de Nicaragua), amb una població d’unes 30.000 persones i, amb la peculiaritat de tenir dos volcans, el Concepción i el Maderas.
Nosaltres, recomanats per la majoria de viatgers els quals et vas creuant pel camí, vam anar a la població de Mérida. Ens va semblar una molt bona recomanació perquè és la part més rústica de tota l’illa. Hem passat deu dies en un hostal familiar molt acollidor, amb al volcà Maderas en un costat i, amb el llac en un altre, on hem pogut compartir el dia a dia amb una nombrosa família nicaragüenca.
Hem passat el Nadal amb el Guillermo (de Quebec) i la Nicole (de Canadà), dos viatgers que vam trobar a l’hostal i que ens van fer compartir una nit molt amena. Per fi d’any, van arribar la Diana i el Carles (la parella de barcelonins que vam conèixer a Corn Island) i tots sis vam fer un sopar vegetaria (ja que la Nicole no menja carn) ben exquisit i, vam acomiadar l’any 2011 amb raïm, cerveses, ron i una nit de festeta ben divertida!
A més de passar unes boniques festes i uns dies de força descans, també vam fer una excursió de 50 quilòmetres amb bici i vam pujar (juntament amb la Nicole) el volcà Maderas, que ens va costar deu hores de dura caminada i, després de l’esforç, ens va regalar tanta boira al pic, que tan sols vam poder observar la punteta del llac que s’amaga al seu cràter.
Ometepe és un altre dels indrets de Nicaragua que ens ha encantat, on la majoria dels llocs per allotjar-te són petites finques per conviure amb la naturalesa i admirar la bellesa del seu llac i els seus volcans.
No crec que poguéssim haver escollit un lloc millor per acabar i començar un any. Hem dit adéu al 2011, un any viatger, un any cultural i enriquidor, de descobertes i de il·lusions, de meravelles i sorpreses, un any com cap altre. Donem la benvinguda al 2012, un any que portarà molts canvis i moltes alegries, un any en que els mayes pronosticaven que seria un any de canvi general i, com que aquests antics savis ens tenen molt intrigats, farem la última parada de Nicaragua i marxarem a seguir les empremtes que va deixar aquesta cultura tan prodigiosa. Tres mesos passen volant, fem l’últim esprint, el compte enrere a començat!
 |
| El llac Cocibolca i el volcà Concepción |
 |
| Volcà Maderas |
 |
| Al cim del Maderas amb la Nicole |
 |
| Fi del 2011 |
 |
| Ben guapos |
 |
| Amb el Guillermo i la Nicole |
 |
| Acabant la nit |
 |
| Les dotze campanades |
No hay comentarios:
Publicar un comentario