COCHABAMBA

Després de passar-nos una bona estona a la terminal de busos esperant el bus que ens portava fins a Cochabamba,  s’ens va acudir demanar que passava amb el nostre bus i tothom ens deia que havíem de seguir esperant. Cansats ja d’espera i amb cara de “merda ja ens han pres el pèl”  tornem a demanar per quart cop consecutiu, aquest cop al porter de la terminal, si era normal esperar tant a un bus, ja que ningú més que nosaltres estava esperant aquell mateix bus. El porter ens demana el bitllet i ens comunica que el bitllet que tenim no es per aquell dia sinó per el dia següent!DESESPERACIÓ. Jo i l’Edgar ens mirem amb cara d’empanats mentre fem memòria tot corroborant el que deia el porter!havíem comprat el bitllet per un altre dia! I es que quan viatges deixes de ser conscient del dia en que vius per viure als núvols on l’únic calendari que existeix és el del turista i tots els dies són festius!

Ens vam estirar una mica de les orelles per ser UN PARELL D’EMPANATS i un cop arribats a aquesta conclusió vam decidir comprar un altre bitllet per aquell mateix dia, ja que a Cochabamba ens esperaven el Freddy i la Cristina (membres de la ONG la qual treballaríem un mes) i canviar tots els plans ens costava més diners i maldecaps que comprar un segon bitllet.

Un cop resolt el problemilla del turista constant, i després de 12 hores de bus fent parada a mig camí per canviar una roda, vam arribar a Cochabamba.

Cochabamba és una ciutat gran (d’un milió d’habitants) i en ella a part de visitar “La Cancha”, un mercat on el Camden Town no li arriba ni a la sola de la sabata, i veure “el Cristo” més gran del món, no es troba gaire més encant, més aviat és una ciutat de voluntariats que turística. Aquí hem viscut una de les revoltes que sovint es munten a Bolívia. Aquest cop feien vaga els metges i els professors, reclamant un augment salarial, i es que a Bolívia les vagues no són com nosaltres les coneixem. Aquí realment LLLUITEN, i quan dic lluiten és lluiten, pels seus drets. I els drets d’un sempre danyen els de l’altre, així que al final tothom resulta implicar-se en qualsevol de les manifestacions.

Durant aquest mes en aquesta ciutat hem fet una mica de tot. Hem treballat, hem descansat, hem après, hem compartit, hem viatjat, hem conegut... sempre amb la  ment i els ulls ven oberts per no perdre’ns cap detall pel camí.

Vistes de Cochabamba

"El Cristo de la Concórdia" el més gran del món (de 40 metres d'alçada)

"El Cristo Edgar"

"Laguna Alalay"