miércoles, 4 de mayo de 2011

CECAM

A Cochabamba hem tingut el primer contacte amb una Organització no Governamental o el que es el mateix, amb una ONG, concretament hem passat un mes a CECAM (Centro de Capacitación y Asesoramiento Multidisciplinario). Des que vam empendre el viatge, que voliem aportar el nostre granet de sorra.

CECAM ens ha permès conèixer de primera mà la cultura boliviana i l’ambient dins una gran ciutat. Durant aquest mes hem format part d’un equip compost per dos directors (el Freddy i la Rosio) i hem fet treballs de tota mena.
La institució es dedica majoritàriament a la construcció de cuines solars i ecològiques, però també et  donen la oportunitat de que desenvolupis els teus propis projectes, d’acord amb el que mes t’interessi. Així que les primeres dues setmanes ens vam dedicar a fer demostracions de les cuines per tal de fer publicitat i a la construcció d’aquestes, ja que se’n havien d’entregar sis de llenya i tres de solars el més aviat possible.




Amb la Rosio, el Freddy i una cuina de llenya

Cuina solar


Demostració en una obra

El Jacob, el Freddy, els 2 directors de l'obra i nosaltres

Treballant en la construcció de les cuines

A més de dedicar-nos al tema de les cuines, també li fèiem classe d’informàtica a dos nens (el Domingo i el Josue), on aprenien el funcionament d’alguns programes i quan ens cansàvem, jugàvem alguna partida als jocs d’ordinador!
Mentre la construcció d’aquestes cuines anava avançant i dos dies a la setmana ens visitaven el Domingo i el Josue, ens vam animar a fer un projecte per nens, així que vam idear uns tallers de reciclatge i construcció d’objectes amb material reciclat. Aquesta idea ens va seduir perquè a part de ser del ram del medi ambient i de voler treballar amb nens, tots dos volíem aportar alguna cosa útil al país, i es que només entrar a Bolívia ens vam adonar de que els carrers eren una gran i comuna paperera per tothom i ens sentíem casi obligats a educar almenys una petita part de la població en aquest sentit.
Els tallers van tenir una durada de dues setmanes, però van ser molt intensos i els nens ens van enamorar tan de pressa com nosaltres a ells. No se si realment vam aconseguir el propòsit d’educar-los ambientalment, però ens sentim satisfets perquè un propòsit encara més gratificant si que el vam aconseguir, es tracta d’haver sabut atraure l’atenció dels mes petits i encara mes, de crear un vincle entre nosaltres i ells. Un cop acabats els tallers encara ens vam reunir amb els petits fins el dia abans de la nostre marxa i, ells ens van regalar molts objectes, molts records i unes cartes escrites personalment amb unes paraules que per nosaltres no tenen preu! Però el més important es que ens van regalar molt d’amor, molta energia i una innocència infinita, sens dubte i com ens diuen ells “LOS MEJORES AMIGOS”!! Crec que durant aquetes dues setmanes ens hem retrobat amb el parell de nens  que havíem estat i que es diu que tots portem dins, i ha estat extraordinari. La única cosa que ens feia tornar a la realitat i omplir-nos de gratitud eren les seves boniques paraules dient-nos “PROFE” “PROFE”. A ells si que els hauríem de dir “PROFES”, ja que ens han ensenyat molt mes del que nosaltres podem ensenyar-los amb els nostres coneixements universitaris.
No ens volien deixar marxar, i a nosaltres ens ha costat convenç-se’ls a ells i a nosaltres de que hem de seguir el nostre camí, però  sens dubte quedaran gravats a la nostra memòria per sempre!



Primer dia dels tallers

La Valeria i la Silvia

L'Alvaro i un espontàni








La Helen, guanyadora del concurs "Líder ambiental"



Una part del grup de secundària
La Valeria i la Savinn

La Joselin i l'Adriana

El Ronaldo i el Kevin




La última setmana ha estat la mes estressant de totes, a més de fer els tallers amb els nenes, les classes amb el Domingo i el Josue i acabar de rematar la construcció de les cuines, ens van demanar de fer classes a quatre dones (professores) i vam acceptar encantats! tot i que la informàtica no és la nostre devoció, vam ensenyar a usar els programes bàsics , ja que elles no havien tocat un ordinador mai en la seva vida i havíem de començar de zero. Vam fer classes amb elles de dilluns a divendres, i encara vam reunir-nos per fer un dinaret i per fer una última classe el dilluns abans de marxar.


3 de les professores alumnes d'informàtica

Cholita (així es com s'anomenen les dones vestides típiques)


Entrega de les cuines

La chicha (beguda típica feta de blat)

El Domingo






Marxem de Cochabamba una mica tristos per deixar enrere tanta gent encantadora, però alhora estem molt i molt contents d’haver arribat al cor de tanta gent i d’haver deixat la nostre empremta aquí, que ens esperen tots amb els braços oberts per la propera vegada que tornem! Tothom ens ha tractat de meravella i ens han fet sentir com a casa nostre, regalant-nos dinars, converses, i sobretot una gran amabilitat i generositat. És increïble de veure com en un país no desenvolupat i amb escassos recursos saben rebre a tothom amb un somriure i disposats a oferir fins l’últim dels seus recursos.
Durant aquest mes, hem conegut a moltíssima gent, des de els més petits als més grans i sembla que 30 dies no siguin res, però no és així ja que ens costa despedir-nos de tots ells . Fins i tot la veïna del cantó de casa nostre ens oferia pastissos i fruita i ens tractava com una part de la família. Els nens ens han permès de conèixer les seves mares, les quals mostren innocència i amor en tot moment. L’experiència aquí ens ha fet adonar de que la major part de la gent vol emigrar a Espanya, tan sols perquè creuen que allà es viu millor i perquè veuen i senten meravelles de la gent que ha marxat cap a Espanya a guanyar-se la vida, però sincerament no tenen res a envejar-nos, sinó tot el contrari, molts de nosaltres hauríem d’envejar la mena de persones que són ells i començar a aprendre d’aquests grans savis que a nosaltres ens han deixat un gran record per tota la vida! Gràcies a tots per no permetre que els diners canviïn la vostre essència!

La Yara i la seva mare Mari

Les veïnes Antonia i Maria Helena

Pintant la casa

Amb el Freddy i la Rosio



1 comentario:

  1. Carai quantes coses!!!q fort q fessiu de profes!!!a q es ml xulu???els nens són tant macos....i akests segur q ml més!!!!!JO a classe tmb tinc un boliviano qs diu Josué,jjejejeje.

    Muaks!!Nuno

    ResponderEliminar