A Cochabamba hem tingut el primer contacte amb una Organització no Governamental o el que es el mateix, amb una ONG, concretament hem passat un mes a CECAM (Centro de Capacitación y Asesoramiento Multidisciplinario). Des que vam empendre el viatge, que voliem aportar el nostre granet de sorra.
CECAM ens ha permès conèixer de primera mà la cultura boliviana i l’ambient dins una gran ciutat. Durant aquest mes hem format part d’un equip compost per dos directors (el Freddy i la Rosio) i hem fet treballs de tota mena. La institució es dedica majoritàriament a la construcció de cuines solars i ecològiques, però també et donen la oportunitat de que desenvolupis els teus propis projectes, d’acord amb el que mes t’interessi. Així que les primeres dues setmanes ens vam dedicar a fer demostracions de les cuines per tal de fer publicitat i a la construcció d’aquestes, ja que se’n havien d’entregar sis de llenya i tres de solars el més aviat possible.
 |
| Amb la Rosio, el Freddy i una cuina de llenya |
 |
| Cuina solar |
 |
| Demostració en una obra |
 |
| El Jacob, el Freddy, els 2 directors de l'obra i nosaltres |
 |
| Treballant en la construcció de les cuines |
A més de dedicar-nos al tema de les cuines, també li fèiem classe d’informàtica a dos nens (el Domingo i el Josue), on aprenien el funcionament d’alguns programes i quan ens cansàvem, jugàvem alguna partida als jocs d’ordinador!
Mentre la construcció d’aquestes cuines anava avançant i dos dies a la setmana ens visitaven el Domingo i el Josue, ens vam animar a fer un projecte per nens, així que vam idear uns tallers de reciclatge i construcció d’objectes amb material reciclat. Aquesta idea ens va seduir perquè a part de ser del ram del medi ambient i de voler treballar amb nens, tots dos volíem aportar alguna cosa útil al país, i es que només entrar a Bolívia ens vam adonar de que els carrers eren una gran i comuna paperera per tothom i ens sentíem casi obligats a educar almenys una petita part de la població en aquest sentit.
Els tallers van tenir una durada de dues setmanes, però van ser molt intensos i els nens ens van enamorar tan de pressa com nosaltres a ells. No se si realment vam aconseguir el propòsit d’educar-los ambientalment, però ens sentim satisfets perquè un propòsit encara més gratificant si que el vam aconseguir, es tracta d’haver sabut atraure l’atenció dels mes petits i encara mes, de crear un vincle entre nosaltres i ells. Un cop acabats els tallers encara ens vam reunir amb els petits fins el dia abans de la nostre marxa i, ells ens van regalar molts objectes, molts records i unes cartes escrites personalment amb unes paraules que per nosaltres no tenen preu! Però el més important es que ens van regalar molt d’amor, molta energia i una innocència infinita, sens dubte i com ens diuen ells “LOS MEJORES AMIGOS”!! Crec que durant aquetes dues setmanes ens hem retrobat amb el parell de nens que havíem estat i que es diu que tots portem dins, i ha estat extraordinari. La única cosa que ens feia tornar a la realitat i omplir-nos de gratitud eren les seves boniques paraules dient-nos “PROFE” “PROFE”. A ells si que els hauríem de dir “PROFES”, ja que ens han ensenyat molt mes del que nosaltres podem ensenyar-los amb els nostres coneixements universitaris.
No ens volien deixar marxar, i a nosaltres ens ha costat convenç-se’ls a ells i a nosaltres de que hem de seguir el nostre camí, però sens dubte quedaran gravats a la nostra memòria per sempre!
 |
| Primer dia dels tallers |
 |
| La Valeria i la Silvia |
 |
| L'Alvaro i un espontàni |
 |
| La Helen, guanyadora del concurs "Líder ambiental" |
 |
| Una part del grup de secundària |
 |
| La Valeria i la Savinn |
 |
| La Joselin i l'Adriana |
 |
| El Ronaldo i el Kevin |
La última setmana ha estat la mes estressant de totes, a més de fer els tallers amb els nenes, les classes amb el Domingo i el Josue i acabar de rematar la construcció de les cuines, ens van demanar de fer classes a quatre dones (professores) i vam acceptar encantats! tot i que la informàtica no és la nostre devoció, vam ensenyar a usar els programes bàsics , ja que elles no havien tocat un ordinador mai en la seva vida i havíem de començar de zero. Vam fer classes amb elles de dilluns a divendres, i encara vam reunir-nos per fer un dinaret i per fer una última classe el dilluns abans de marxar.
 |
| 3 de les professores alumnes d'informàtica |
 |
| Cholita (així es com s'anomenen les dones vestides típiques) |
 |
| Entrega de les cuines |
 |
| La chicha (beguda típica feta de blat) |
 |
El Domingo
Marxem de Cochabamba una mica tristos per deixar enrere tanta gent encantadora, però alhora estem molt i molt contents d’haver arribat al cor de tanta gent i d’haver deixat la nostre empremta aquí, que ens esperen tots amb els braços oberts per la propera vegada que tornem! Tothom ens ha tractat de meravella i ens han fet sentir com a casa nostre, regalant-nos dinars, converses, i sobretot una gran amabilitat i generositat. És increïble de veure com en un país no desenvolupat i amb escassos recursos saben rebre a tothom amb un somriure i disposats a oferir fins l’últim dels seus recursos. |
Carai quantes coses!!!q fort q fessiu de profes!!!a q es ml xulu???els nens són tant macos....i akests segur q ml més!!!!!JO a classe tmb tinc un boliviano qs diu Josué,jjejejeje.
ResponderEliminarMuaks!!Nuno