Nosaltres ens hem sentit privilegiats de poder passar nou dies en una de les zones més màgiques del món, valorant molt tot el que els nostres sentits podien absorbir.
D’entre el conjunt d’illes, tan sols quatre són habitables, essent Santa Cruz la capital i la més poblada de totes elles, seguida de San Cristóbal i Isabela, i finalment Floreana, amb tan sols 120 habitants.
Vam arribar a Santa Cruz un dissabte que semblava qualsevol, però que tots tres sabíem que no l’era, ja que marcaria l’inici de nou dies d’aventura i que tan sols aterrar ja començava el compte enrere, sentint la pressió de tenir una lluita contra el temps
A Santa Cruz hi vam passar els quatre primers dies, visitant la famosa platja de Tortuga Bay, amb les seves blanques arenes i compartint tots els moments que podíem amb les boniques iguanes marines que rodejaven tota la costa (bé, n’hi ha que es van passar els nou dies perseguint les iguanes, eh Edgar!). Aquí a Santa Cruz, també vam tenir el privilegi de conèixer el famós Solitari George, l’últim exemplar d’una bonica espècie de tortuga que fa temps que intenten trobar-li una parella per evitar-ne l’extinció, ja que sembla ser que és l’únic mascle existent.
A més, també vam passejar pel centre d’Investigació Charles Darwin, on els científics estudien a les diferents especies de tortugues que hi habiten, obtenint les condicions adequades perquè criïn en captiveri, per tal d’evitar l’extinció d’aquests increïbles Quelonis que arriben a viure mes de 200 anys i que seria una pena despedir-se’n.
A la Reserva privada “el Chato”, també vam disfrutar de tortugues gegants, però aquest cop les trobàvem en estat natural, caminant i arrossegant la seva pesada closca per tota la Reserva. Prop d’aquesta reserva, vam entrar en un túnel de lava, format a conseqüència de l’erupció d’un dels volcans de la illa, que ens va transportar al passat, podent entendre una mica la formació d’aquestes illes.
Vam observar, també, “Los Gemelos”, dos forats enormes que havien estat formats a partir de l’enfonsament de dues cambres magmàtiques que havien contingut lava. Rodejant aquests forats, vam passejar per l’únic lloc de l’illa on es troba el bosc d’Scalesia pedunculata, espècie endèmica de les illes.
A l’altra banda de la badia de Puerto Ayora (ciutat on ens vam allotjar a Santa Cruz i la més poblada de la illa), mitjançant un taxi aquàtic, vam relaxar-nos a “las Grietas”, unes fissures de lava que formen dues parets gegants travessades per aigua cristal·lina, on l’Edgar i el Lluís van disfrutar de la meravellosa vida aquàtica que s’hi troba fent una estona d’Snorkel.
El quart dia, l’Edgar i el Lluís van decidir visitar la illa de Floreana, situada a dues hores en vaixell de Santa Cruz. On van poder passejar entre coves d’antics pirates i fer Snorkel amb tortugues i llops marins, retornant a Puerto Ayora molt satisfets d’aquesta gran experiència. Jo personalment vaig decidir assaborir un dia més els encants de Santa Cruz, abans de dirigir-nos cap a Isabela.
Isabela és la més gran de les illes pel que fa la seva superfície, però tot i així, tan sols es habitada la part sud, amb un únic poblet en tota la illa, Puerto Villamil. Vam arribar al poble després d’algo més de dues hores de vaixell, mig marejats i una mica espantats pel mogut viatge, però ens hem vam oblidar tant aviat com vam veure el poble. Puerto Villamil és un lloc molt tranquil, on l’asfalt encara no hi es present, sinó que l’arena blanca omple completament els carrers, i els impactes de l’home encara no es manifesten amb molta contundència, donant un aire molt més autèntic a l’entorn. Tots tres vam coincidir en que Isabela era molt més encantador que Santa Cruz.
En aquesta illa ens va acollir el Max a casa seva, un alemany que treballa a l’ajuntament del poble en el departament de Medi Ambient. Després de passejar pel poble i passar una nit relaxada i tranquil·la, vam fer una llarga caminada entre platges, platgetes, túnels de lava, miradors i llacunes, per arribar al “Muro de la Làgrimas”, una paret de pedra que forma part de la historia d’Isabela, on abans de l’any 1946 havia servit com a base militar dels nord americans durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment del seu abandó, es va convertir en una illa pels pitjors presos del continent, arribant-hi 30 policies i 300 presos, als quals els feien passar les hores amuntegant pedres en aquesta paret, amb el lema “els dèbils moren i els forts ploren”, d’aquí prové el nom de la construcció.
El segon dia, vam visitar un altre centre de criança de tortugues, on vam poder observar la plena activitat d’aquestes, ja que era el moment en que les alimentaven, tot i lo lentes que son no vegis quina velocitat agafaven, no es d’estranyar ja que tan sols tenen tres àpats per setmana. Aquella mateixa tarda, ens vam dirigir a un illot proper a Isabela, anomenat el canal de les tintoreres. Allí vam passejar entre roques basàltiques d’aproximadament un milió d’anys, sobre les quals l’únic vegetal existent es un liquen blanquinós i vam poder observar de primera mà, els taurons de puntes blanques o tintoreres. Abans de tornar a port, vam fer una estona d’snorkel, podent nedar entre tortugues, mantes ralla, pingüins, estrelles de mar i tota mena d’animals aquàtics.
Finalment hi abans de despedir-nos d’aquest meravellós paratge, vam disfrutar per fi d’un bonic dia de sol, banyant-nos a la platja i bussejant a la “Perla Concha” per ja acomiadar aquesta increïble i única vida submarina.
Tot i que els dies no han estat molt assolellats, hem pogut realitzar les activitats mes rellevants de les illes, i hem pogut interactuar amb tota mena d’essers vius en estat salvatge, al·lucinant del poc temor que tenen envers les persones, permetent apropar-te gairebé fins a tocar-los.
Després d’un viatge per aigua, terra i cel, retornem al continent amb un somni complert, nou dies per recordar i la satisfacció de saber que les Galápagos ja no són tan sols una il·lusió!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario