Després de viatjar a la Patagonia, ens pensàvem que ja res ens tornaria a impressionar tant com ho van fer aquells glaceres i aquells paisatges, però tant sols posar un peu a San Pedro de Atacama ens vam adonar de que havíem de recórrer immediatament a la primera botiga a la recerca d’un barret per no patir cap insolació, després d’això ja vam ser conscients de que encara ens quedava molt per veure i molts paratges per sentir la impressió de cap a peus. Que increïble que han estat quests tres dies en aquest poblet!
Aquí hem descobert les grans meravelles de Xile, quin país! Quin gran contrast de sud a nord... hem passat del gel permanent i boscos verds, a deserts i salars inhòspits on no hi sobreviu ni el llangardaix més atrevit. No sabríem especificar si és millor el sud o el nord, ambdós coses són per quedar-te bocabadat una bona estona i per copsar en la pell el que transmeten uns paisatges.
San Pedro de Atacama, un poblet extraordinari, dedicat totalment al turisme d’arreu del món, on hi trobes més agències de turisme que habitants, petit, amb un estil rural, un clima sec i calorós i uns voltants completament àrids i blancs de sal.
 |
| Hostal on ens allotjavem |
quins records¨!! aquets paisatges de desert , ja heu degut veure que és un desert que va canvint de forma i material, i akesta sensació de immensitat és inoblidable!
ResponderEliminarem sembla ke l'hostal on estaveu és el mateixo on vam estar nosaltres, no ho recordo 100% xo em sona molt aquest porxo!
petooo