CONGUILLIO

No voliem marxar de Xile sense abans veure un bosc d’Araucaries. Dissabte al matí ben d’hora ens vam trobar amb la Núria (companya de Lleida que ha arribat fa una setmaneta a donar-li el relleu a l’Edgar) i ens vam dirigir a Temuco, on ens esperava el Felipe (amic Temuquense que ens ha acompanyat durant aquests magnífics dos dies).

Un cop retrobats tots quatre ens vam dirigir al Parc Nacional Conguillio, el Parc més visitat de Xile, que compta amb boscos d’Araucaries mil·lenàries, on et sents com un nan dins les immensitats d'aquests boscos per dinosaures, llacs, llacunes, valls i i el volcà Llaima, de 3125 metres i  principal agent moderador del seu entorn..

Aquí hem acampat a l’ombra d’aquests enormes arbres i hem disfrutat de diverses passejades al voltant de tot el parc.

Crec que no hi ha hauria una millor manera de despedir-nos de les excurcions al sud del país que podent recórrer aquests senders amagats de la civilització, al voltant d’aquests boscos tant extraordinaris i diferents dels que estem acostumats a veure. Realment ha estat genial, gracies Felipe per acompanyar-nos i sobretot  per no deixar-nos perdre les increïbles  i peculiars meravelles de la naturalesa que s’amaguen molt a prop de casa teva! 

Nosaltres, la Núria i el Felipe

El volcà Llaima 

El Llaima i la "Laguna verde"

Nosaltres i " l'Araucaria madre" de 1800 anys

"Lago Conguillio"

El "velo de la novia"

L'enorme bosc d'Araucaries

Paisatge llunar de l'ultima erupció volcànica del Llaima