Després de 18 hores de bus hem arribat a Antofagasta, una ciutat al nord del país, capital de la segona regió. Tot i que és una ciutat gran (gairebé mig milió d'habitants), és un lloc peculiar i bonic de veure, ja que esta encabida dins de muntanyes desèrtiques i mostra una combinació d’edificis alts amb casetes petites de diferents colors. A més també té mar, i es ben estrany contemplar el contrast del desert i el mar.
Hem passat dos dies a Antofagasta, on la Cristina ens ha allotjat a casa seva, i tan sols arribar la conversa va ser :
-Oye que calor e!
-Si es que aquí no estamos acostumbrados a la lluvia.
-Claro, es que aquí debe llover muy poco verdad?
-Si, la ultima lluvia fue el año 1990, donde murieron personas, ya que la gente aquí no esta preparada para la lluvia.
Com et quedes després de sentir que fa més de vint anys que no cau ni una sola gota d’aigua?
Aquí ja fa temps que van amb dessalinitzadores per poder tenir aigua a les cases. Que poca importància que li donem a l’aigua moltes vegades i que valuosa que és ella!
 |
| Ruines de Huanchaca |
 |
| Sopant truita de patates amb la Cristina i la Claudia |
No hay comentarios:
Publicar un comentario